dimarts, 28 d’agost de 2012

Catalunya és un Estat... a la senyalització viària

Els Estats fan servir tota mena de símbols per a fer saber a la població que els Estats són això, Estats. És el cas de de les terminacions de les adreces d’internet (.fr per a França, per exemple), la faixa blava a les matrícules de la Unió Europea (amb una lletra A per a Àustria, per exemple), la participació sota bandera a Eurovisió o als Jocs Olímpics, etc. Un d’aquests símbols és la manera com es codifiquen i es senyalitzen les carreteres.

A Espanya, a la senyalització viària, els codis de les carreteres dites nacionals (ço és, estatals) estan representats en un requadre vermell. Així, en qualsevol plafó viari de qualsevol punt d’Espanya, el codi N-II apareix en un requadre vermell (les lletres estan en blanc). Aquí en teniu una mostra, extreta de la Viquipèdia en francès.

D’altra banda, les carreteres dites autonòmiques, com CL-12 (Castella i Lleó), CV-12 (Comunitat Valenciana), etc., duen el codi en un requadre taronja (amb les lletres en negre).

(Aqueixos colors es distingeixen d’altres, com el verd o el groc per a carreteres provincials i locals, el verd per a rutes transeuropees (amb el codi E), el blau per a autopistes i autovies (amb els codis AP i A, respectivament), etc.)

Les carreteres que són competència de la Generalitat de Catalunya (amb el codi C) haurien d’anar amb el codi en un requadre taronja (autonòmic, doncs), tal com fan l’Aragó, Castella i Lleó, Andalusia, el País Valencià...

Però, no sé si us hi heu fixat, el codi de les carreteres de la Generalitat (les C) apareixen en un requadre vermell. És a dir, estatal. En teniu mostres en aquesta pàgina web (al final: hi ha un parell d’imatges de la C-17 [Eix Vic-Ripoll o Eix del Congost] a l’alçada de Vic) i en aquesta altra pàgina web (amb imatges d’una ruta entre Manresa i Viladecavalls, passant per la C-25 [Eix Transversal], la C-16 [Eix del Llobregat] i la C-58 [carretera Barcelona-Sabadell-Terrassa-Manresa]). (El requadre blau d’algunes carreteres amb codi C és perquè són carreteres desdoblades).

Com es pot comprovar, les carreteres catalanes de codi C tenen el mateix rang que les carreteres espanyoles de codi N... si més no a nivell visual.

Ara: l’Estat espanyol no va per la mateixa línia. A les carreteres de titularitat estatal que passen per Catalunya, quan cal assenyalar un enllaç amb una carretera catalana, la codificació de la carretera catalana va dins un requadre taronja (és a dir: se’ns comunica que és una carretera autonòmica). En aquesta imatge (cliqueu a la imatge menuda de la dreta i s’ampliarà) es veu el giratori de la Seu d’Urgell: s’hi entrecreuen dues carreteres estatals, la que va cap a Puigcerdà (N-260 [Eix Pirinenc]) i la que va cap a Andorra (N-145), i hi ha la indicació d’una carretera de titularitat catalana, la C-14 [Eix Tarragona-Andorra], que comença no gaire lluny d’aquest punt, concretament a Adrall (i que cal agafar si hom, des de la Seu d’Urgell, vol anar a Lleida: per això s’hi indica aquesta ciutat). En aquest rètol pagat pel Ministeri de Foment espanyol les carreteres estatals tenen el codi en un requadre vermell, mentre que la carretera catalana té el codi en un requadre carabassa. En aquesta altra imatge (d’una notícia del diari El Punt Avui) es veu el giratori que hi ha a prop de Valls on enllacen la C-51 (la carretera de Valls al Vendrell) i la N-240 (la carretera de Tarragona a Lleida, passant per Valls, Montblanc i Borges Blanques). El senyal per a agafar la C-51 és dins la carretera N-240, estatal; per això el codi C-51 apareix dins un requadre carabassa.

La pregunta pot brotar de qualsevol cervell: potser és que la Generalitat, quan va rebre les competències en matèria viària, ja va preparar la senyalització per quan Catalunya esdevingui un Estat? 

Aquesta transgressió -si se’n pot dir així- de la codificació simbolicoestatal feta per la Generalitat no ha motivat cap queixa per part dels mitjans de comunicació unionistes. Però no us estranyi que un dia o altre surti -més ben dit facin sortir- la polèmica.

divendres, 10 d’agost de 2012

Del #novullpagar al #forazonesblaves! (i anem sumant)

Dèiem fa poc que la revolta contra els peatges va pujant de to. Ara tenim altres mostres d’insubmissió a Tarragona.

L’any 2007, en Josep Fèlix Ballesteros, socialista, va assolir l’alcaldia de Tarragona. Tot just arribar-hi va eliminar algunes zones blaves d’aparcament, mesura que havia proclamat que faria... se suposa perquè havia rumiat molt bé quin impacte tindria sobre les arques de l’Ajuntament tarragoní.

L’estiu del 2012, el mateix Ballesteros ha decidit tornar a posar zones blaves (i verdes i d’altres colors). És a dir, que la gent hagi de pagar per a aparcar arreu.

No cal dir que molta gent a Tarragona s’ha indignat. Un governant ha de ser conscient que, si modifica res, ha de preveure’n les conseqüències (abans de fer-ho!). Si no, és que és un immadur (i per tant no pot governar). Per això el 9-8-2012 es va organitzar una pintada popular. Molts veïns van repintar zones verdes amb pintura blanca.

Bravo pels tarragonins!

Per què és important que la gent s’organitzi i repinti de blanc les zones d’aparcament (o no pagui peatges)? Perquè aquesta via de protesta (una actuació autoorganitzada, al capdavall) és una manera molt bona de reconduir i corregir la malaptesa dels polítics (i l’aprofitament dels instal·lats que es beneficien de la connivència amb el poder). Ja és hora que els governants (i els instal·lats) entenguin que els governs i els ajuntaments no estan només per a regir les comunitats, sinó també per a servir-les. Si no han après això, que tornin a P-3. I, mentrestant, que es fixin en els qui es neguen a genuflexionar-se mai més i, amb dignitat, aparten la barrera del peatge o tornen a pintar de blanc la zona d’aparcament. Si els que manen es fixessin més en la manera d’obrar dels insubmisos i, sobretot, en per què els insubmisos obren així, potser serien més bon governants.

dijous, 9 d’agost de 2012

Paradoxa

Parlo sovint amb amics, i parlem sobretot de la crisi. Curiosament, quan parlem, tots (ells i jo) exposem receptes per a arreglar, superar o evitar la situació econòmica i política actual. En el meu cas -perdoneu la immodèstia- solc dir que la crisi econòmica actual no té solució, que s’ha de passar i punt, i algú patirà i llestos (jubilats, inversionistes, aturats, bancs... qualsevol del carrer). Hi afegeixo que, en tot cas, la solució era no haver creat un model econòmic espanyol com el que es va crear cap a l’any 2000. En el pla polític sí que tinc idees a implementar per tal d’evitar corrupteles i malfuncionaments. Però bé, el cas és que veig que tothom té suggeriments per a arreglar, superar o evitar la situació problemàtica que vivim. Encara més: si escoltes una tertúlia en un mitjà de comunicació català (TV3, Catalunya Ràdio, 8TV, RAC1...), veus que hi ha molta gent amb idees assenyades per a arreglar, superar o evitar l’estat de coses actual (tot i que també hi ha algú que viu en un univers irreal happy flower...).

I, malgrat que hi ha gent amb solucions dins al magí, el fet és que la situació social, política i econòmica va cada dia pitjor, a mal borràs. Cada dia sembla que sigui impossible empitjorar i, malgrat això, cada dia la cosa empitjora. I l’endemà igual. Com és possible que hi hagi gent amb idees per a sortir-nos-en i, tanmateix, que cada cop la cosa estigui més fotuda?

Veam qui em pot resoldre aquesta paradoxa...

dijous, 2 d’agost de 2012

Del #novullpagar al #forabarreres!

El moviment social #novullpagar (de protesta contra el tracte injust que pateix Catalunya en matèria de peatges) té més volada del que molts voldrien. És clar que la premsa afecta al règim mira de minimitzar-ho o ridiculitzar-ho... Però el fet és que va guanyant dimensió. I no em refereixo a dades quantitatives, sinó a dades qualitatives. En efecte, ha pujat el nivell de protesta. Fins ara es limitava a arribar a un peatge i dir “No vull pagar!”. Ara ja consisteix a llevar barreres.

Per als incrèduls. El 29-7-2012 el Govern espanyol va decidir, sense avís previ, d’apujar un 7,5% els peatges de les autopistes de titularitat estatal. A aquesta pujada cal afegir-hi l’augment de l’impost d’activitats econòmiques (IVA) previst per a l’1-9-2012. Bastanta gent s’indigna i Solidaritat Catalana per la Independència organitza un #novullpagar d’urgència per al 30-7-2012. El peatge on es van concentrar les queixes va ser el de Mollet. Però aquell mateix dia tenia lloc a la Devesa de Girona un macroconcert per la independència de Catalunya, i vaig pensar que als peatges de Girona també hi hauria protestes. No va haver-n’hi; només quatre van anar-hi... amb una clau anglesa!, i van intentar desmuntar la barrera. Podeu veure la notícia del Telenotícies Migdia de TV3 en què ho explica.

Al cap de dos dies, l’1-8-2012, els bombers, com a acte de protesta contra les retallades, van acudir als peatges de Martorell, Maçanet i Rubí i van aixecar-ne les barreres, convidant tothom a passar sense pagar (vegeu les notícies aquí i aquí). La cosa només es va acabar quan va aparèixer la polícia.

El #novullpagar, cosa de friquis? Un moviment a menystindre? El que comença com una simple frase a mitjanit ha desembocat en intents de desmuntar barreres. Demà passat se’n trobaran alguna de serrada. I alerta que entre l’independentisme hi ha experiència en aquest camp (els d’Anoia tenen traça a serrar estructures de ferro en forma de toro). Potser que els poderosos hi vagin pensant, que demà potser es trobaran sense les seves barreres feudals... i potser fins i tot sense la seva confortable cadira.