divendres, 31 de gener del 2014

Volen previndre la divisió social... els qui són incapaços d’impedir-la a ca seva

Al PP (Partit Popular), a C’s (Ciutadans), al PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) i al PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) no paren de dir i repetir que el procés sobiranista de Catalunya divideix la societat catalana i genera una fractura social.

Jo no veig per enlloc aquesta suposada fractura social. La gent, al carrer, al bar o a la feina, no es discuteix per aquest tema (i si passa és un fet testimonial, gairebé negligible si ho comparem amb el gruix de la població catalana, i en tot cas la gent es discuteix moltíssim més per altres temes, com el futbol). Certament, al país hi ha gent que pensa així i pensa aixà, i comparteix espai... però sense ni un bri d’escarafalls (com passa en tants altres temes, val a dir: potenciar l’escola pública o la privada, o fer carrils bici o deixar més llibertat de moviments als vianants, són temes on hi ha disparitat de parers). Fins i tot a l’aula on faig classe hi ha estudiants que duen estelades com a abillament (braçalets, pins, adhesius a la carpeta, fundes de mòbil) i enmig d’ells hi una alumna que llueix la bandera espanyola al seu mòbil; i encara és hora ara que hi vegi cap esclat de res.

Per tant, en realitat deu ser que aquesta gent desitja que hi hagi fractura social per a després dir “Ho veieu?, jo ja us ho deia...”.

D’altra banda, se suposa que aquests partits tenen la recepta perquè no hi hagi aquesta imaginària fractura social a Catalunya. A saber, no tirar endavant el procés sobiranista, i fins i tot no parlar-ne. Així segur que ningú no es discuteix...

Fa gràcia que siguin aquests partits els qui alerten de la suposada divisió de Catalunya i que facin veure que tenen la recepta per a evitar-la. Quan n’hi ha dos (PP i PSC) que tenen una divisió interna de dimensions considerables. A can PSC tres diputats voten al Parlament en contra del que els mana la direcció i són marginats; algun càrrec de la directiva dimiteix per dissidències; arreu del territori alcaldes i regidors mostren queixes pel posicionament de la direcció del partit; els pleguen militants... I a can PP diverses figures importants, com Aleix Vidal-Quadras o Santiago Abascal, munten el partit Vox, juntament amb gent provinent de les víctimes del terrorisme, mentre en José María Aznar pràcticament fa el llit veladament a en Mariano Rajoy.

Realment, s’ha de tindre molta barra per a aixecar-se com a garant de la concòrdia qui és incapaç de gestionar la discrepància interna i encara menys si (com passa a can PSC) els díscols són castigats i obligats a callar o a anar-se’n.

divendres, 10 de gener del 2014

La viabilitat legal i institucional de la declaració unilateral d’independència (DUI)

Hom diu que, si finalment no hi ha consulta sobre la independència de Catalunya, anem abocats a un avançament electoral, que tindria un caràcter plebiscitari, és a dir, la gent votaria els partits en clau independència sí / independència no. Si, en aquestes eleccions, els partits que es presenten amb un programa clarament independentiste guanyen les eleccions, aleshores el Parlament català estaria facultat per a proclamar una declaració unilateral d’independència (DUI).

No cal dir que els unionistes combaten la possibilitat d’una DUI. Els més durs ho titllen directament d’il·legalitat. De la seva banda, els més tous -el director de La Vanguardia, per exemple- fan veure que són la veu del seny i alerten que això és molt complicat, que ningú no reconeixeria Catalunya (esdevindria un estat pària) i que quedaríem apartats de la civilització.

A tots dos grups els podem dir que la independència dels Estats Units d’Amèrica (EUA) respecte del Regne Unit també va ser unilateral. O la d’Eslovènia respecte de Iugoslàvia. I tantes altres, com quan Holanda, Portugal o diversos països llatinoamericans es van independitzar d’Espanya. I Espanya no ha tingut cap impediment per a reconèixer aquests Estats i tindre-hi relacions més avant.

Per tant, la independència de Catalunya via DUI té el mateix valor que la dels EUA.

Alguns unionistes van un poc més enllà i, per a referir-se a la DUI, parlen de la via de Kosovo o via kosovar. Ho fan perquè a Kosovo va haver-hi persecució i matances, i volen donar a entendre que a Catalunya podria passar una cosa similar.
 

Cal aclarir una altra cosa. Kosovo va proclamar la independència el 2008. Sèrbia va dur el cas al Tribunal Penal Internacional (TPI) de l’Haia. Aquest tribunal va determinar el 201o que, amb la declaració unilateral d’independència, Kosovo no havia violat cap llei internacional. D’aquesta manera es va obrir jurisprudència per a casos similars.

Per tant, als qui parlen de via de Kosovo o via kosovar hauríem de corregir-los i fer-los notar que, en realitat, estan parlant de la via del TPI. És un tribunal qui ha validat legalment aquesta via. En resum: quan algú digui “Que és que vols que Catalunya segueixi les passes de Kosovo?”, cal respondre-li: “No: la via del Tribunal Penal Internacional”. Que en el fons és la mateixa via seguida anys abans per Eslovènia i tants altres països.