dijous, 23 de juliol de 2015

Diu l'unionisme: "La independència no pot fer-se amb 68 escons (majoria absoluta) perquè per a reformar l'Estatut en calen 90 (dos terços del Parlament)". Fals: per a reformar l'Estatut sols calen 6 magistrats

Ara que s'atansen les eleccions plebiscitàries (el 27-S), un mantra difós pels unionistes  és que la independència no pot fer-se amb 68 diputats (la majoria absoluta al Parlament).

L'argument que donen és que, per a reformar l'Estatut, calen dos terços del Parlament, és a dir, 90 diputats. I si, per a canviar un Estatut d'Autonomia, cal una majoria tan reforçada, per a la independència caldria com a mínim el mateix suport, o més.

A aquests grans defensors de la democràcia caldria recordar-los que, per a canviar l'Estatut, només calen 6 magistrats del Tribunal Constitucional.

El Tribunal Constitucional està format per 12 membres. Per a una resolució només calen 6 magistrats (sempre que el president del Tribunal estigui entre aquests 6). I, com sabeu, el 2010 va emetre una sentència retallant (és a dir, modificant) l'Estatut, aprovat el 2006 pel poble català mitjançant referèndum. Al final, doncs, 12 persones van decidir com havia de ser l'Estatut, en contra de l'opinió del poble expressada democràticament. (Per cert, el 2010 aquests pretesos garants de la democràcia no van ni piular.)

Per tant, que no menteixin. És més legítim i democràtic proclamar la independència amb 68 diputats que no pas que 6 magistrats modifiquin l'Estatut.

Els mateixos que reivindiquen 90 diputats (o més) per a assolir la independència també sostenen que, en un referèndum, un 50% més un vot pel "sí" és massa poc per a tirar endavant la secessió. L'argument que aporten és que és una majoria exigua, que dibuixa un país polaritzat. Però llavors estan defensant que s'apliqui allò que proposa el "no"... amb un 49% de suport! És a dir, s'aplicaria allò que vol una quantitat de gent més petita. Això sí que és un frau democràtic!



Realment, el gruix del democraticitat d'aquesta gent és ben prim...

dimecres, 15 de juliol de 2015

Unitat + Romeva #1 + Mas president + Junqueras vicepresident + CDC + ERC + DC + MES + RCat + SI + ANC + Òmnium + AMI + Súmate = independència

Ha arribat l'hora de la veritat.

El pacte entre Convergència (CDC) i Esquerra (ERC), secundat per Moviment d'Esquerres (MES) i Demòcrates de Catalunya (DC) -escissions del PSC i UDC, respectivament- i avalat per les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium, AMI), és la millor notícia per a l'independentisme.

Una candidatura transversal permet visualitzar perfectament que el 27-S seran unes eleccions plebiscitàries.

A més, aquesta candidatura té una força gegantina. El resultat electoral pot ser molt bo, ja que és una fórmula que pot assolir o acostar-se molt a la majoria absoluta i, doncs, proclamar la independència. Si no obté majoria absoluta, hi faltarà molt poc i, per tant, l'ajut extern de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) pot acabar de fer la feina. En tot cas, la candidatura transversal -encara que no assoleixi la majoria absoluta- impossibilita que cap altra opció política que no sigui l'independentisme lideri la política catalana del futur.

Cal celebrar, a més, que el número 1 per Barcelona (el cap de llista) sigui en Raül Romeva. Provinent d'Iniciativa (ICV) i ara involucrat en l'ANC, és un dels millors actius de la classe política catalana, amb experiència a Europa.

D'altra banda, la presència d'en Romeva i el fet de relegar en Mas a la posició número 4 fa emmudir el discurs destructiu dels podemaires, colauistes i ecosocialistes. Com pot ICV criticar una candidatura liderada per un ex dels seus, a qui només poden respectar per la seva solidesa? El mantra que cal fer fora en Mas per les seves polítiques es fon com un bolado. I com poden els colauistes i podemaires atacar una candidatura sorgida en bona part de la ciutadania? Un moviment clarament populista com el colauisme no podrà dir que ells "són el poble", perquè el poble és (o també és) a la llista independentista. Un moviment pretesament regeneracionista com Podemos ja no podrà alçar en solitari la bandera del trencament, perquè hi haurà més trencament a la candidatura independentista.

Cal celebrar també que DC i MES (les escissions d'UDC i PSC) s'hi sumin. En aquest punt s'ha de preveure que partits independentistes menors, com Solidaritat (SI), donin per bona aquesta candidatura. Farien malament de criticar-la, i cal esperar que estiguin a l'altura. (Reagrupament (RCat) ja té un acord amb CDC, per tant segurament abonaran aquesta candidatura.)

Cal esmentar finalment Súmate. Quan tothom -periodistes inclosos- parla de les entitats sobiranistes ho limiten a l'ANC, Òmnium i l'AMI, en part pel gruix que tenen en nombre d'associats. Però fóra bo incloure a la llista Súmate, quantitativament més modesta però qualitativament molt important, i que ha treballat de valent en tots aquests anys. El seu líder, n'Eduardo Reyes, va demanar de participar a les cimeres en què es va tancar l'acord (però no van deixar-l'hi anar amb l'argument que moltes altres entitats volien ser-hi). Finalment, ell i en Gabriel Rufián van plantar-se a les portes del Palau de la Generalitat, fet que demostra el compromís d'aquestes persones envers el projecte independentista. Espero que, al marge que n'Antonio Baños (també de Súmate) vagi de cap de llista per la CUP (que també seria una excel·lent notícia), fóra bo que en Reyes figurés en aquesta llista transversal.

Ara només resta dipositar el vot a les urnes el 27-S i esperar que els diputats elegits encetin el camí que els indicarà el mandat democràtic. Com diu l'amic Dies de Fúria, donec perficiam.

PS.- Oriol Junqueras: moltes, moltes gràcies per haver acceptat la fórmula de la llista electoral conjunta. Sé que no t'ha sigut fàcil; i crec que finalment has demostrat tindre la fusta que requereix per a entomar els reptes (n'havia dubtat darrerament, però m'alegra que m'esmenis la plana).

dijous, 9 de juliol de 2015

Ros dimissió

Com sabeu, el paer en cap de Lleida, Àngel Ros, del PSC, va perdre la meitat de suports en les darreres eleccions municipals (maig del 2015) i es va quedar en una minoria exigua. Li devia passar factura el desgast del PSC (que s'ha manifestat arreu) i el presumpte cas de corrupció destapat per la seva exnúmero 2 (i ara expulsada del partit). En tot cas, les denúncies de la seva número 2 feien més la pinta de rabieta perquè en Ros no li volia deixar encapçalar la llista del PSC per Lleida, malgrat que el mateix Ros va reconèixer que, temps enrere, havia acordat amb la seva exnúmero 2 de deixar-li pas.

Com que en Ros ho té molt complicat, ha buscat pactes. Amb la gent d'esquerres, tal com pertocaria al PSC? No: amb Ciutadans.

El pacte inclou evitar estelades arreu, que Lleida no se sumi a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i que el català perdi posicions en els usos municipals.

Tots els periodistes ubicaven en Ros dins el grup catalanista del PSC. En realitat, en Ros ha evidenciat un vaivenisme típic de qui només es mou en funció d'on bufa el vent. Tant es mostrava en públic a les reunions de MES (l'escissió catalanista del PSC) com refredava els qui volien consumar aquesta escissió. És un cas clar d'actuar per conveniència.

Ara ha preferit anar de la mà d'un partit lerrouxista per a aferrar-se a la poltrona. Potser els periodistes que l'etiquetaven de catalanista ho feien perquè preferien deixar-se endur per les etiquetes en comptes de gratar bé en els personatges que ocupen portades. Jo no crec que pugui etiquetar-se de membre de l'ala catalanista del PSC. Ja no ho creia fa temps, quan, com a batlle de Lleida, el van empènyer a penjar la bandera espanyola en un espai cèntric de la ciutat (a la confluència de l'avinguda Catalunya, l'avinguda Madrid i el pont que du a Cappont). I ho va fer. Un altre alcalde hauria dit que la bandera espanyola ha d'onejar a l'Ajuntament i no al mig del carrer. Una anècdota, però ben clara: aquest home no té principis.

I quan algú no té principis no es mereix liderar una ciutat amb 140.000 habitants i un pressupost de 168 milions d'euros.

En Ros ha de plegar, pel bé de la seva ciutat, si no vol que el seu darrer mandat sigui recordat com un dels pitjors mandats municipals de Lleida.