A l'Estat Espanyol han perdut el sentit de la realitat

En un blog com aquest, el lector deu esperar que, arran de l'aprovació de la llei del referèndum de l'1 d'octubre i la llei de transitorietat jurídica, s'hi publiquin escrits animant a participar en la votació i a determinar el futur de Catalunya, amb frases èpiques com "Ara és l'hora" o coses per l'estil.

Però seré més mundà. Avui descriuré un altre fet: que a l'Estat espanyol han perdut tot sentit de la realitat.

Fixeu-vos: 

1) La Fiscalia General de l'Estat presenta querella contra el president de la Generalitat i tot el seu govern i contra la majoria de la Mesa del Parlament...

...però l'acusació no és per corrupció, ni per fer guerra bruta contra rivals polítics. És per portar a terme un referèndum. En un país democràtic normal, si hi ha molts corruptes dins un partit (com és el cas del PP) o si hi ha guerra bruta contra rivals polítics utilitzant els ressorts de l'Estat (com ha fet el govern del PP), hi hauria dimissions i la Fiscalia actuaria contra aqueixos polítics. Però no: avui la cúpula de la Fiscalia ha entorpit les investigacions per corrupció que afecten el PP i no mou un dit davant l'escàndol de la guerra bruta. Però contra els qui donen la veu al poble, sí.

2) La Guàrdia Civil s'ha passejat amb armes llargues pels carrers de Berga i altres llocs...

...quan la funció d'un cos de seguretat és protegir els ciutadans, no pas intimidar-los ni amenaçar-los. Això ho fan les forces de seguretat d'una dictadura, però no les d'una democràcia europea. És evident que els comandaments de la Guàrdia Civil i els seus superiors polítics han perdut el sentit de la realitat. Passejar-se amb armes llargues pels carrers converteix Espanya en una Turquia bis.

3) Hi ha els escorcolls de la Guàrdia Civil en mitjans de comunicació (com El Vallenc). Busquen a veure si van imprimir coses pel referèndum...

...quan imprimir coses no és pas cap delicte. Els responsables polítics, fiscals o judicials que han ordenat aquest escorcoll han perdut tot el sentit de la realitat: buscar sospitosos i culpables d'un no-delicte.

4) Alts funcionaris judicials i polítics espanyols han amenaçat alcaldes i funcionaris locals per si col·laboraven en el referèndum...

... i el resultat ha estat que, en 48 hores, el 70% dels municipis han dit que col·laborarien amb el referèndum. Per tant: si l'Estat espanyol vol perseguir judicialment aquesta gent, haurà d'empresonar el 70% (pel cap baix) dels batlles catalans.

5) La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha arribat a dir que els voluntaris del referèndum també seran perseguits penalment...

...com si es pogués perseguir penalment 30.000 persones. No hi ha prou infraestructura judicial per a jutjar 30.000 persones (si ho fessin es col·lapsarien durant anys tots els jutjats d'Espanya) ni hi ha prou espai en les presons d'Espanya per a empresonar 30.000 persones.

La conclusió és òbvia: a l'Estat espanyol han perdut el sentit de la realitat. No es pot perseguir judicialment el 70% dels batlles ni 30.000 persones. No es pot atacar un govern (el de la Generalitat) i pensar que no passarà res. No es pot intentar encausar algú per un no-delicte.

Aquesta manera d'actuar tan irracional de l'Estat espanyol, que podem qualificar de "a la desesperada", només pot explicar-se perquè se senten perdedors. De cop i volta han vist que han perdut la partida, que el poble de Catalunya votarà, i per això responen d'aquesta manera tan irracional.

Potser va sent hora que algú els aconselli quin és el millor camí que podrien seguir. Per exemple, proposar un referèndum d'independència de Catalunya per al 2018, pactat entre les dues parts. Que no ho faran? Doncs continuaran pel pitjor camí (per a ells): el de no tocar de peus a terra.