Parlo sovint amb amics, i parlem sobretot de la crisi. Curiosament, quan parlem, tots (ells i jo) exposem receptes per a arreglar, superar o evitar la situació econòmica i política actual. En el meu cas -perdoneu la immodèstia- solc dir que la crisi econòmica actual no té solució, que s’ha de passar i punt, i algú patirà i llestos (jubilats, inversionistes, aturats, bancs... qualsevol del carrer). Hi afegeixo que, en tot cas, la solució era no haver creat un model econòmic espanyol com el que es va crear cap a l’any 2000. En el pla polític sí que tinc idees a implementar per tal d’evitar corrupteles i malfuncionaments. Però bé, el cas és que veig que tothom té suggeriments per a arreglar, superar o evitar la situació problemàtica que vivim. Encara més: si escoltes una tertúlia en un mitjà de comunicació català (TV3, Catalunya Ràdio, 8TV, RAC1...), veus que hi ha molta gent amb idees assenyades per a arreglar, superar o evitar l’estat de coses actual (tot i que també hi ha algú que viu en un univers irreal happy flower...).
I, malgrat que hi ha gent amb solucions dins al magí, el fet és que la situació social, política i econòmica va cada dia pitjor, a mal borràs. Cada dia sembla que sigui impossible empitjorar i, malgrat això, cada dia la cosa empitjora. I l’endemà igual. Com és possible que hi hagi gent amb idees per a sortir-nos-en i, tanmateix, que cada cop la cosa estigui més fotuda?
Veam qui em pot resoldre aquesta paradoxa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.