El 27 de setembre (27-S) és un dia crucial. Catalunya es respondrà una pregunta que feia molt de temps que tenia pendent de respondre.
Tots els coneguts em diuen que cal votar Independència. Però jo vaig més enllà.
El 27-S cal votar sobretot Dignitat. I Democràcia.
Perquè ha arribat l'hora de dir prou.
Ja n'hi ha prou que les elits de Madrid menyspreïn els catalans i que difonguin aquest menyspreu envers els catalans entre la població espanyola.
Ja n'hi ha prou de tindre un Estat en contra (com ha tingut històricament la llengua i la cultura catalanes i les empreses catalanes). Ara ens mereixem tindre un Estat a favor.
Ja n'hi ha prou que destinin els diners dels nostres impostos a projectes inútils (AVE, Castor, articles de luxe en ambaixades espanyoles...) que només enriqueixen les oligarquies madrilenyes. Ara cal invertir-los en educació, en recerca, en sanitat, en millores del sistema judicial, en el foment de l'ocupació, en el potenciament del nostre teixit industrial, en infraestructures que estiguin al servei del poble i de les empreses.
Ja n'hi ha prou que els poders utilitzin les estructures de l'Estat (que teòricament haurien d'estar al servei de la població, incloent-hi els independentistes catalans) per a difondre la por barroerament, mentint i falsejant-ho tot, a fi de condicionar el vot. Perquè la Unió Europea no expulsarà ningú, perquè les pensions dels nostres jubilats és obligació que les pagui la Seguretat Social espanyola (fins i tot en cas d'independència, altrament prevaricaria) i si no ho fes la Seguretat Social catalana podria fer-se'n càrrec perfectament, perquè cap banc no marxarà (el BBVA ja s'ha desmarcat del comunicat teledirigit per Moncloa en què la banca deia que se n'aniria de Catalunya), perquè no hi haurà ni en somnis un corralito. Apel·lar als fantasmes amb la intenció de modificar el sentit del vot és vomitiu.
Ja n'hi ha prou de corrupció política estructural, tant entre les elits madrilenyes com entre les elits barcelonines, les quals, per cert, sempre han defensat l'statu quo i que Catalunya no avancés com a poble, ni socialment ni nacionalment. És hora de construir un nou marc institucional on la corrupció política sigui ràpidament sotmesa a judici, i qui la practiqui que pagui. Una cosa que, per cert, amb l'Espanya actual no es pot fer (vegeu com s'allarguen els judicis de casos de corrupció a Espanya i com acaben en no-res).
Ja n'hi ha prou de discriminar la nostra gent. Catalunya és el 16% de la població espanyola i per tant ens pertocaria el 16% de les beques de l'Estat espanyol. Però a Catalunya arriben el 12% de les beques. Menys del que tocaria. I això malgrat les sentències judicials a favor de la Generalitat, que el Govern espanyol es passa pel forro. I em podeu dir per quins set sous un pare de família que viu a Catalunya però vol romandre a Espanya ha de veure com sa filla és privada d'anar a la universitat per culpa d'aquesta injustícia? Doncs cal plantar-se. Si no ens volen donar el que ens pertoca per justícia, hem de plantar-nos.
Ja n'hi ha prou de discriminar ciutadans espanyols (anomenats, per exemple, Clara Ponsatí o Albert Sánchez Piñol) pel simple fet de pensar així o aixà. Com a ciutadans espanyols, pensin el que pensin, tenen dret a ser protegits i acomboiats pel Govern espanyol, i no a ser vetats.
Ja n'hi ha prou de dir als catalans que no poden votar (o que, votem el que votem, no ho tindran en compte). El poble català (com qualsevol altra comunitat humana) té tot el dret de votar allò que cregui oportú per tal de dirimir què han de fer els governants. I l'obligació del Govern espanyol era vehicular un referèndum d'independència, en comptes d'impedir votar i, de passada, posar una querella criminal al president de la Generalitat i apartar un jutge de la carrera judicial per no haver fet cap delicte.
Quan, a una setmana del 27-S, vaig sentir la notícia que un grup d'intel·lectuals, empresaris i polítics espanyols reclamaven que es donés alguna cosa a Catalunya perquè ho veien com la solució contra la independència (respecte a la llengua, més inversions, etcètera), vaig indignar-me. Vaig pensar: ara? I en tots aquests anys, que Catalunya ha demanat això, per què des de Madrid s'ha negat a tot? Què va ser, si no, l'Estatut d'Autonomia promogut pel president Maragall? Això mateix. I quina resposta vam tindre de Madrid? El menyspreu i la retallada. I què van dir aleshores aquests mateixos intel·lectuals, empresaris i polítics davant dels planys de la societat catalana? Res de res. Ens van deixar tirats. I ara vénen a dir-nos que ens han d'oferir allò que ells mateixos van trepitjar i denigrar?
Davant de tanta infàmia, el 27-S hem de votar més que la Independència de Catalunya. Hem de votar Dignitat. I hem d'emetre el nostre vot amb tanta força perquè la Democràcia torni a brillar. Perquè cal dir prou d'una vegada a la perversió de la Democràcia que fan els poders espanyols, brandant les lleis quan després les incompleixen, utilitzant barroerament institucions de l'Estat que haurien de ser un model de neutralitat (des del Tribunal Constitucional fins al Banc d'Espanya) fins al punt que les desprestigien, donant lliçons de bon govern els qui han portat Espanya a la ruïna i han convertit la democràcia d'Espanya en una caricatura.
Per tot això, he decidit dir prou. Votaré Dignitat i Democràcia.
Blog personal d'en Xavier Rull sobre societat, política, economia, comunicació, llengua, gestió cultural, territori, història, educació, universitat, etc.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 27-S. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 27-S. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 de setembre del 2015
dijous, 23 de juliol del 2015
Diu l'unionisme: "La independència no pot fer-se amb 68 escons (majoria absoluta) perquè per a reformar l'Estatut en calen 90 (dos terços del Parlament)". Fals: per a reformar l'Estatut sols calen 6 magistrats
Ara que s'atansen les eleccions plebiscitàries (el 27-S), un mantra difós pels unionistes és que la independència no pot fer-se amb 68 diputats (la majoria absoluta al Parlament).
L'argument que donen és que, per a reformar l'Estatut, calen dos terços del Parlament, és a dir, 90 diputats. I si, per a canviar un Estatut d'Autonomia, cal una majoria tan reforçada, per a la independència caldria com a mínim el mateix suport, o més.
A aquests grans defensors de la democràcia caldria recordar-los que, per a canviar l'Estatut, només calen 6 magistrats del Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional està format per 12 membres. Per a una resolució només calen 6 magistrats (sempre que el president del Tribunal estigui entre aquests 6). I, com sabeu, el 2010 va emetre una sentència retallant (és a dir, modificant) l'Estatut, aprovat el 2006 pel poble català mitjançant referèndum. Al final, doncs, 12 persones van decidir com havia de ser l'Estatut, en contra de l'opinió del poble expressada democràticament. (Per cert, el 2010 aquests pretesos garants de la democràcia no van ni piular.)
Per tant, que no menteixin. És més legítim i democràtic proclamar la independència amb 68 diputats que no pas que 6 magistrats modifiquin l'Estatut.
Els mateixos que reivindiquen 90 diputats (o més) per a assolir la independència també sostenen que, en un referèndum, un 50% més un vot pel "sí" és massa poc per a tirar endavant la secessió. L'argument que aporten és que és una majoria exigua, que dibuixa un país polaritzat. Però llavors estan defensant que s'apliqui allò que proposa el "no"... amb un 49% de suport! És a dir, s'aplicaria allò que vol una quantitat de gent més petita. Això sí que és un frau democràtic!
Realment, el gruix del democraticitat d'aquesta gent és ben prim...
L'argument que donen és que, per a reformar l'Estatut, calen dos terços del Parlament, és a dir, 90 diputats. I si, per a canviar un Estatut d'Autonomia, cal una majoria tan reforçada, per a la independència caldria com a mínim el mateix suport, o més.
A aquests grans defensors de la democràcia caldria recordar-los que, per a canviar l'Estatut, només calen 6 magistrats del Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional està format per 12 membres. Per a una resolució només calen 6 magistrats (sempre que el president del Tribunal estigui entre aquests 6). I, com sabeu, el 2010 va emetre una sentència retallant (és a dir, modificant) l'Estatut, aprovat el 2006 pel poble català mitjançant referèndum. Al final, doncs, 12 persones van decidir com havia de ser l'Estatut, en contra de l'opinió del poble expressada democràticament. (Per cert, el 2010 aquests pretesos garants de la democràcia no van ni piular.)
Per tant, que no menteixin. És més legítim i democràtic proclamar la independència amb 68 diputats que no pas que 6 magistrats modifiquin l'Estatut.
Els mateixos que reivindiquen 90 diputats (o més) per a assolir la independència també sostenen que, en un referèndum, un 50% més un vot pel "sí" és massa poc per a tirar endavant la secessió. L'argument que aporten és que és una majoria exigua, que dibuixa un país polaritzat. Però llavors estan defensant que s'apliqui allò que proposa el "no"... amb un 49% de suport! És a dir, s'aplicaria allò que vol una quantitat de gent més petita. Això sí que és un frau democràtic!
Realment, el gruix del democraticitat d'aquesta gent és ben prim...
Etiquetes de coments:
27-S,
Tribunal Constitucional
dimecres, 15 de juliol del 2015
Unitat + Romeva #1 + Mas president + Junqueras vicepresident + CDC + ERC + DC + MES + RCat + SI + ANC + Òmnium + AMI + Súmate = independència
Ha arribat l'hora de la veritat.
El pacte entre Convergència (CDC) i Esquerra (ERC), secundat per Moviment d'Esquerres (MES) i Demòcrates de Catalunya (DC) -escissions del PSC i UDC, respectivament- i avalat per les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium, AMI), és la millor notícia per a l'independentisme.
Una candidatura transversal permet visualitzar perfectament que el 27-S seran unes eleccions plebiscitàries.
A més, aquesta candidatura té una força gegantina. El resultat electoral pot ser molt bo, ja que és una fórmula que pot assolir o acostar-se molt a la majoria absoluta i, doncs, proclamar la independència. Si no obté majoria absoluta, hi faltarà molt poc i, per tant, l'ajut extern de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) pot acabar de fer la feina. En tot cas, la candidatura transversal -encara que no assoleixi la majoria absoluta- impossibilita que cap altra opció política que no sigui l'independentisme lideri la política catalana del futur.
Cal celebrar, a més, que el número 1 per Barcelona (el cap de llista) sigui en Raül Romeva. Provinent d'Iniciativa (ICV) i ara involucrat en l'ANC, és un dels millors actius de la classe política catalana, amb experiència a Europa.
D'altra banda, la presència d'en Romeva i el fet de relegar en Mas a la posició número 4 fa emmudir el discurs destructiu dels podemaires, colauistes i ecosocialistes. Com pot ICV criticar una candidatura liderada per un ex dels seus, a qui només poden respectar per la seva solidesa? El mantra que cal fer fora en Mas per les seves polítiques es fon com un bolado. I com poden els colauistes i podemaires atacar una candidatura sorgida en bona part de la ciutadania? Un moviment clarament populista com el colauisme no podrà dir que ells "són el poble", perquè el poble és (o també és) a la llista independentista. Un moviment pretesament regeneracionista com Podemos ja no podrà alçar en solitari la bandera del trencament, perquè hi haurà més trencament a la candidatura independentista.
Cal celebrar també que DC i MES (les escissions d'UDC i PSC) s'hi sumin. En aquest punt s'ha de preveure que partits independentistes menors, com Solidaritat (SI), donin per bona aquesta candidatura. Farien malament de criticar-la, i cal esperar que estiguin a l'altura. (Reagrupament (RCat) ja té un acord amb CDC, per tant segurament abonaran aquesta candidatura.)
Cal esmentar finalment Súmate. Quan tothom -periodistes inclosos- parla de les entitats sobiranistes ho limiten a l'ANC, Òmnium i l'AMI, en part pel gruix que tenen en nombre d'associats. Però fóra bo incloure a la llista Súmate, quantitativament més modesta però qualitativament molt important, i que ha treballat de valent en tots aquests anys. El seu líder, n'Eduardo Reyes, va demanar de participar a les cimeres en què es va tancar l'acord (però no van deixar-l'hi anar amb l'argument que moltes altres entitats volien ser-hi). Finalment, ell i en Gabriel Rufián van plantar-se a les portes del Palau de la Generalitat, fet que demostra el compromís d'aquestes persones envers el projecte independentista. Espero que, al marge que n'Antonio Baños (també de Súmate) vagi de cap de llista per la CUP (que també seria una excel·lent notícia), fóra bo que en Reyes figurés en aquesta llista transversal.
Ara només resta dipositar el vot a les urnes el 27-S i esperar que els diputats elegits encetin el camí que els indicarà el mandat democràtic. Com diu l'amic Dies de Fúria, donec perficiam.
PS.- Oriol Junqueras: moltes, moltes gràcies per haver acceptat la fórmula de la llista electoral conjunta. Sé que no t'ha sigut fàcil; i crec que finalment has demostrat tindre la fusta que requereix per a entomar els reptes (n'havia dubtat darrerament, però m'alegra que m'esmenis la plana).
El pacte entre Convergència (CDC) i Esquerra (ERC), secundat per Moviment d'Esquerres (MES) i Demòcrates de Catalunya (DC) -escissions del PSC i UDC, respectivament- i avalat per les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium, AMI), és la millor notícia per a l'independentisme.
Una candidatura transversal permet visualitzar perfectament que el 27-S seran unes eleccions plebiscitàries.
A més, aquesta candidatura té una força gegantina. El resultat electoral pot ser molt bo, ja que és una fórmula que pot assolir o acostar-se molt a la majoria absoluta i, doncs, proclamar la independència. Si no obté majoria absoluta, hi faltarà molt poc i, per tant, l'ajut extern de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) pot acabar de fer la feina. En tot cas, la candidatura transversal -encara que no assoleixi la majoria absoluta- impossibilita que cap altra opció política que no sigui l'independentisme lideri la política catalana del futur.
Cal celebrar, a més, que el número 1 per Barcelona (el cap de llista) sigui en Raül Romeva. Provinent d'Iniciativa (ICV) i ara involucrat en l'ANC, és un dels millors actius de la classe política catalana, amb experiència a Europa.
D'altra banda, la presència d'en Romeva i el fet de relegar en Mas a la posició número 4 fa emmudir el discurs destructiu dels podemaires, colauistes i ecosocialistes. Com pot ICV criticar una candidatura liderada per un ex dels seus, a qui només poden respectar per la seva solidesa? El mantra que cal fer fora en Mas per les seves polítiques es fon com un bolado. I com poden els colauistes i podemaires atacar una candidatura sorgida en bona part de la ciutadania? Un moviment clarament populista com el colauisme no podrà dir que ells "són el poble", perquè el poble és (o també és) a la llista independentista. Un moviment pretesament regeneracionista com Podemos ja no podrà alçar en solitari la bandera del trencament, perquè hi haurà més trencament a la candidatura independentista.
Cal celebrar també que DC i MES (les escissions d'UDC i PSC) s'hi sumin. En aquest punt s'ha de preveure que partits independentistes menors, com Solidaritat (SI), donin per bona aquesta candidatura. Farien malament de criticar-la, i cal esperar que estiguin a l'altura. (Reagrupament (RCat) ja té un acord amb CDC, per tant segurament abonaran aquesta candidatura.)
Cal esmentar finalment Súmate. Quan tothom -periodistes inclosos- parla de les entitats sobiranistes ho limiten a l'ANC, Òmnium i l'AMI, en part pel gruix que tenen en nombre d'associats. Però fóra bo incloure a la llista Súmate, quantitativament més modesta però qualitativament molt important, i que ha treballat de valent en tots aquests anys. El seu líder, n'Eduardo Reyes, va demanar de participar a les cimeres en què es va tancar l'acord (però no van deixar-l'hi anar amb l'argument que moltes altres entitats volien ser-hi). Finalment, ell i en Gabriel Rufián van plantar-se a les portes del Palau de la Generalitat, fet que demostra el compromís d'aquestes persones envers el projecte independentista. Espero que, al marge que n'Antonio Baños (també de Súmate) vagi de cap de llista per la CUP (que també seria una excel·lent notícia), fóra bo que en Reyes figurés en aquesta llista transversal.
Ara només resta dipositar el vot a les urnes el 27-S i esperar que els diputats elegits encetin el camí que els indicarà el mandat democràtic. Com diu l'amic Dies de Fúria, donec perficiam.
PS.- Oriol Junqueras: moltes, moltes gràcies per haver acceptat la fórmula de la llista electoral conjunta. Sé que no t'ha sigut fàcil; i crec que finalment has demostrat tindre la fusta que requereix per a entomar els reptes (n'havia dubtat darrerament, però m'alegra que m'esmenis la plana).
Etiquetes de coments:
27-S,
independència,
independentisme,
Raül Romeva
Subscriure's a:
Missatges (Atom)