Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris C's. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris C's. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 de gener del 2014

Volen previndre la divisió social... els qui són incapaços d’impedir-la a ca seva

Al PP (Partit Popular), a C’s (Ciutadans), al PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) i al PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) no paren de dir i repetir que el procés sobiranista de Catalunya divideix la societat catalana i genera una fractura social.

Jo no veig per enlloc aquesta suposada fractura social. La gent, al carrer, al bar o a la feina, no es discuteix per aquest tema (i si passa és un fet testimonial, gairebé negligible si ho comparem amb el gruix de la població catalana, i en tot cas la gent es discuteix moltíssim més per altres temes, com el futbol). Certament, al país hi ha gent que pensa així i pensa aixà, i comparteix espai... però sense ni un bri d’escarafalls (com passa en tants altres temes, val a dir: potenciar l’escola pública o la privada, o fer carrils bici o deixar més llibertat de moviments als vianants, són temes on hi ha disparitat de parers). Fins i tot a l’aula on faig classe hi ha estudiants que duen estelades com a abillament (braçalets, pins, adhesius a la carpeta, fundes de mòbil) i enmig d’ells hi una alumna que llueix la bandera espanyola al seu mòbil; i encara és hora ara que hi vegi cap esclat de res.

Per tant, en realitat deu ser que aquesta gent desitja que hi hagi fractura social per a després dir “Ho veieu?, jo ja us ho deia...”.

D’altra banda, se suposa que aquests partits tenen la recepta perquè no hi hagi aquesta imaginària fractura social a Catalunya. A saber, no tirar endavant el procés sobiranista, i fins i tot no parlar-ne. Així segur que ningú no es discuteix...

Fa gràcia que siguin aquests partits els qui alerten de la suposada divisió de Catalunya i que facin veure que tenen la recepta per a evitar-la. Quan n’hi ha dos (PP i PSC) que tenen una divisió interna de dimensions considerables. A can PSC tres diputats voten al Parlament en contra del que els mana la direcció i són marginats; algun càrrec de la directiva dimiteix per dissidències; arreu del territori alcaldes i regidors mostren queixes pel posicionament de la direcció del partit; els pleguen militants... I a can PP diverses figures importants, com Aleix Vidal-Quadras o Santiago Abascal, munten el partit Vox, juntament amb gent provinent de les víctimes del terrorisme, mentre en José María Aznar pràcticament fa el llit veladament a en Mariano Rajoy.

Realment, s’ha de tindre molta barra per a aixecar-se com a garant de la concòrdia qui és incapaç de gestionar la discrepància interna i encara menys si (com passa a can PSC) els díscols són castigats i obligats a callar o a anar-se’n.