Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrupció política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrupció política. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de febrer del 2013

De l’enuig a la responsabilitat

Ara que ha sortit tota la podridura de la corrupció política, combinada amb una crisi econòmica devastadora, la gent està indignada fins a l’extrem. I és lògic que sigui així.

Ara bé: al marge que hàgim de criticar els polítics corruptes, abans hem de mirar-nos al mirall. Ho dic perquè s
’ha demostrat que hi ha molta gent que practica la corrupció de baixa volada d’una manera natural, i no és acceptable que aquests mateixos critiquin després els polítics corruptes.

Aquest semestre 9 alumnes meus de la universitat (d’un total de gairebé 100) han presentat treballs copiats (això passa cada any, val a dir). Lògicament, els vaig suspendre -perquè així ho estableix la normativa acadèmica- i els vaig exigir explicacions. A alguns, un cop reconeguda la falta i assumida la culpa, els faig aquesta pregunta: “Estàs indignat amb això de la corrupció política?” (el cas Bárcenas està en el moment àlgid). Em responen que sí, i aleshores els contesto jo: “Quina hipocresia! Tu qüestiones una actitud reprovable d’un polític quan fas exactament el mateix que ell?”.
Vet aquí, doncs, el veritable problema.

Si volem un sistema institucional i polític on els corruptes siguin condemnats, on qualsevol escàndol comporti una purga i on tinguin de plegar els qui fan matràfoles, com passa a la Gran Bretanya, França o Alemanya, abans hem de practicar l’honestedat i la rectitud cadascú de nosaltres en els nostres actes diaris. Si no fem això ni regenerarem la política ni podem qüestionar les martingales. Siguem-ne conscients.

dissabte, 28 de gener del 2012

Noms ‘il·lustres’ que fan reflexionar

Han absolt en Francisco Camps (expresident de la Generalitat valenciana pel PP) per un presumpte delicte de suborn. Ara: per molt que l’hagin absolt, les gravacions del cas Gürtel haurien de ser suficients per a inhabilitar-lo per a exercir càrrecs públics, a ell i a l’altre acusat, en Ricardo Costa. L’episodi pot ser una bona excusa per a fer repàs d’uns quants noms il·lustres del món de la política i l’alta societat.

Hi ha en Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló pel PP durant força anys, assegut al banc dels acusats. Hi ha Jaume Matas, expresident del Govern de les Illes Balears pel PP, imputat en un munt de casos de corrupció. Altres dirigents del PP balear i d’Unió Mallorquina han estat imputats per casos semblants des de finals dels anys 90 ençà. Recordem, també, que en José Blanco, exministre de Foment pel PSOE, està imputat per un cas de corrupció. També hi ha rum-rum de casos de corrupció a la Junta d’Andalusia (a mans del PSOE) per uns EROs irregulars. I què hem de dir d’en Fèlix Millet, acusat d’usar fraudulentament diners públics mentre era al capdavant del Palau de la Música. Recordem, també, el cas Pretòria (Santa Coloma de Gramenet), que afectava càrrecs del PSC (Bertomeu Muñoz, alcalde de la ciutat, i altres) i exalts càrrecs de governs de CiU (Lluís Prenafeta i Macià Alavedra). D’aquest darrer cas no hi ha condemnes, però no és agosarat afirmar que hi ha hagut benefici d’uns particulars amb la cosa pública, i encara que això s’hagi fet dins la legalitat com a mínim és lleig. Ara Solidaritat Catalana per la Independència ha destapat el cas de les motxilles. Segons aquest partit, a la Diputació de Barcelona es pagaven autèntiques morterades a alts càrrecs socialistes que deixaven de ser-ho, sense cap justificació. Ho han dut a la Fiscalia perquè la Diputació de Barcelona es nega a lliurar als diputats de Solidaritat la documentació. Afegim-hi la gran quantitat d’informes inútils que va encarregar el Govern de la Generalitat PSC-ERC-ICV (2003-2007) a entitats i empreses properes a aqueixos partits. Finalment, i com a cirereta, esmentem el gendre del rei d’Espanya, Iñaki Urdangarín, a la corda fluixa per actuacions poc clares amb diner públic.

A tot això cal sumar-hi casos de corrupció dels anys 90: en Luis Roldán (exdirector general de la Guàrdia Civil), en Mariano Rubio (exdirigent del Banc d’Espanya), en Jesús Gil (exbatlle de Marbella) i tants d’altres.

Això són noms il·lustres. Potser que ens ho pensem dos cops abans de posar catifes vermelles a segons quins sucapans, no?