dimecres, 7 de desembre del 2011

I tu, indignat, ja pagues IVA?

Sí, benvolgut indignat, tens raó. Vivim una de crisi econòmica, social i política de magnituds considerables. El sistema pràcticament està en col·lapse. I hi ha responsables d’aquesta situació. Els banquers que, per cobdícia, apostaven perquè tothom rebés crèdits, al marge de la capacitat real de tornar els diners i sense tindre en compte que les bonances van seguides sempre de penúries. Els polítics, que molts cops no han sabut estar a l’alçada de les circumstàncies, mirant més de repartir-se el pastís que no pas de servir el país i la seva gent. I els qui han practicat la corrupció política, l’enxufisme, el cobrament de dietes astronòmiques en organismes diversos per assistir a un parell de reunions i, en definitiva, el malgastament que es troba en moltes administracions públiques. Amb aquest panorama és normal, és del tot justificat, que estiguis indignat. Jo també.

Però permet-me una pregunta. I tu, ja pagues IVA?

L’impost sobre el valor afegit (IVA) es carrega sobre moltes coses. Les tomaques que comprem al súper o els joguets que adquirim de cara a Nadal i Reis, per exemple. Però també les petites reparacions que fem a casa: pintar una habitació, canviar aixetes, apariar un llum que fa pampalluges, revisar l’aire condicionat...

I ja sabeu què passa: mentre hom fa les reparacions a la llar, no hi ha in situ cap inspector d’hisenda que ho vigili. Per tant, quan el tècnic fa el pressupost i diu: “Això puja tant, i hi has d’afegir l’IVA”, sigues honrat i respon-te a tu mateix: quantes vegades no has pensat a no pagar l’IVA? I quantes vegades realment no l’has pagat?

Qualsevol tècnic o muntador sap que, si ofereix un pressupost amb IVA (complint la llei) i un altre tècnic o muntador el presenta expressament sense IVA (en negre, que es diu popularment), molt probablement el client tendirà a encarregar la feina al que ofereix el pressupost sense IVA. Per tant, el tècnic que hi posa IVA acaba per treure’l dels pressupostos, perquè no té més remei.

I ara ve la pregunta clau. Oi que estàs emprenyat perquè a l’ambulatori t’han donat hora per d’aquí a una setmana i hi ha moltes cues? Oi que estàs enfadat perquè a la carretera hi ha un clot de fa molt temps i el Govern no ho arregla?

Doncs fixa’t: si no pagues IVA el responsable que aquests problemes no s’arreglin ets tu.

Està molt bé queixar-se del malfuncionament del sistema. I està molt bé criticar als polítics. Ho hem de fer, efectivament. Però si un no paga IVA no està legitimat per a badar boca en aquest tema. Si tu ets dels que et queixes -amb raó- del malfuncionament del sistema, pensa primer si pagues IVA sempre que encomanes una feineta. Si no és així, em sap greu però no tens cap raó de queixar-te.

És així: perquè el sistema funcioni primer hem de corresponsabilitzar-nos del seu manteniment econòmic.

És clar que, a banda d’això, igualment hi ha polítics que no ho fan prou bé. I que hem de lluitar contra la corrupció política. Però també s’ha de ser coherent. Ja sabeu què diu la Bíblia: qui està prou net per a tirar la primera pedra?

Si has arribat fins aquí, estimat lector, tampoc et deixis portar per l’ímpetu de les meves paraules. El problema que plantejo és més profund. No es tracta només de l’IVA: el treballador autònom també ha de cotitzar a la seguretat social. Pot ser que contractem algú perquè faci una reparació o una petita obra i que no cotitzi a la seguretat social. Per tant, el problema té unes dimensions més grans, i cal trobar fórmules que assegurin que tothom sufraguem els serveis públics, i així se’n pugui beneficiar igualment tothom.

Però de la mateixa manera que els ecologistes diuen que sigues respectuós amb el medi des de la teva esfera, de manera que així entre tots farem un món millor, amb el tema dels impostos és el mateix. Amb un agreujant: aquí, qui no paga IVA, no té dret a exigir que les coses funcionin. Pensa-hi, amic indignat.

4 comentaris:

  1. El problema no és només aquest, Xavier.

    L'IVA que paguem, on va? Tots ho sabem. I d'allà no torna.

    Aquest és el veritable drama.

    ResponElimina
  2. Víctor, sí, tens raó. La sagnia econòmica que pateix Catalunya és terrible, perquè cada any marxen milionades de diners que no tornen, i els necessitem per a pagar els serveis.

    Ara: jo volia incidir en una altra cosa. Si volem queixar-nos de les deficiències del sistema polític que tenim, primer hem de complir. Qui vulgui queixar-se abans ha d'estar al dia de les obligacions fiscals. Llavors, i només llavors, podrà cridar tant com vulgui contra un sistema rovellat que grinyola pertot arreu. Però hom no pot alertar del malfuncionament del sistema si contribueix a fer que vagi malament.

    ResponElimina
  3. PARAULES D'UN HOME AMB SENY.
    I TAMBE CERTES,
    LAS DE VPAMIES....PERO HEM CRIAT TOTE UNA GENERACIO DE CONVENCUTS DEL TOT DE FRANC,QUI AN TE LA CULPA?...SABEU QUANTS EUROS S'HAN "ESTAFAT" AMB LES "DESCARREGAS PER INTERNET"?29.000 MIL-LIONS DE EUROS.....PERO LES BEQUES MENJADORS,L'ASSISTENCIA ALS AVIS,LA MATRICULA A PREUS POLITIQUIS DE LA UNIVERSITAT ETC.ETC.NI TOCARLO¡¡¡¡AIXI NO ANEM BE
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  4. He descobert aquest blog quasi per casualitat, i me n’alegro perquè m’agrada com enfoques els temes. A més veig que tenim comentaristes comuns, que ja és una doble garantia.

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.