dissabte, 11 de febrer de 2012

Tothom contra el racisme! Defensem els qui són vexats per tindre la pellengua catalana

Ja fa dies que passa. Un cop va passar a l’estació de tren de Badalona, fa anys, quan un guàrdia de seguretat va gairebé agredir un professor universitari perquè el professor va parlar-li en català. Ara, a final del 2011 i inici del 2012, ha passat més cops.

Fa uns mesos, en una roda de premsa, l’entrenador del Girona (un xicot nascut a la Franja), responent en català a periodistes catalans, va rebre retrets per part de periodistes castellanoparlants pel fet de parlar català. Cosa que, per cert, els periodistes castellanoparlants no gosen fer amb en Guardiola, l’entrenador del Barça (actitud típica dels abusananos, que es posen amb el feble però no amb el fort). Segons aquests periodistes castellanoparlants, doncs, un hom no pot parlar amb la llengua que li doni la gana amb un altre hom. I això que el PP, amb els diputats Luna i Sánchez Camacho al capdavant, afirmen a tort i a dret que és una injustícia que hom no pugui expressar-se en la llengua que li doni la gana. En aquest cas, però, no van sortir en defensa de l’entrenador del Girona, anant en contra dels plantejaments polítics del mateix PP (en teoria és així, no?).

Arribats a principi del 2012 la cosa ha anat in crescendo. Primer va ser Ikea a Badalona: un guàrdia de seguretat va esbroncar un client perquè el client parlava català. A posteriori, un treballador (concretament un caixer) d’Ikea va fer veure en privat al guàrdia de seguretat que havia de respectar el fet que un client parlés català. El resultat? Ikea va despatxar el caixer. (Ja veieu quin sentit empresarial té Ikea: fot fora el treballador que defensa el client, no pas el que maltracta el client.)

Uns dies després va passar a l’aeroport del Prat. Un guàrdia civil va posar-se fort contra un advocat perquè l’advocat li va parlar en català. En fer això el guàrdia civil es va saltar diverses les lleis (la Llei 1/1998 i la Llei orgànica 6/2006), fet curiós si es té en compte que la funció de la Guàrdia Civil és fer complir les lleis.

Ara ha passat a Cortefiel a Barcelona: un empleat italià ha escrissadat un client perquè el client parlava català. Quan el client s’ha queixat a l’empresa, l’empresa ha arronsat les espatlles. Ja els val que en plena crisi (a) siguin incapaços de satisfer un client quan aquest client els demana una cosa raonable i (b) siguin incapaços de trobar entre el 20% d’aturats treballadors que parlin català (a Catalunya fins i tot els castellanoparlants nadius parlen bé el català, gràcies al sistema educatiu).

I, mentrestant, els diputats del PP diuen que lluitaran contra qui impedeixi a un ciutadà parlar la seva llengua quan vulgui. Però ara ni piulen. L’adjectiu més escaient és hipòcrites: dir que s’ha de fer una cosa i amagar-se i no fer-la quan toca fer-la.

Aquestes actituds em recorden la dels defenses del Reial Madrid quan veuen que l’única manera d’aturar els jugadors del Barça és segant-los, fent teatre o bé deixant caure mitges acusacions de favoritisme dels àrbitres o dopatge. En comptes de jugar a futbol, com que són mals perdedors, garrotades i infàmies. Doncs aquesta gent sembla que respon al mateix patró: no poden aturar l’avenç del catalanisme (en pocs anys Catalunya serà un Estat sobirà) i, en comptes de combatre-ho democràticament, borden contra el primer que té la pellengua catalana. Tals actituds de maltractament haurien de ser tramitades no pas a l’oficina d’atenció al ciutadà o client, sinó a la fiscalia i als tribunals, i a més d’ofici.

Cal denunciar aquests actes de racisme contra els que tenen la pellengua catalana. Prou racisme! Tothom que estimi la igualtat entre persones ha de denunciar i combatre aquestes actituds racistes. Denigrar algú per tenir la pell fosca o tenir la llengua espanyola amb accent sud-americà és condemnable. Doncs denigrar algú per tenir la pellengua catalana també ho és (oi, senyors Luna i Camacho?).

7 comentaris:

  1. Profe, tengo que decir que estoy muy de acuerdo con tu defensa del uso libre de la lengua, pero hay algo que quiero comentar: Pienso que al igual que el catalán debe ser respetado, lo mismo tendría que ser con el castellano por parte de los catalano-parlantes, pues los casos que has explicado me recuerdan a algo que le pasó a un amigo mío de Andalucía. Éste estaba paseando una tarde por Sevilla y se perdió (o eso creo recordar). El caso es que fue a preguntarle a un hombre y dicho hombre le contestó de malas maneras diciéndole "a mi no em parlis així, parlam en català", cosa que también va contra la libertad de uso libre del castellano.

    ResponElimina
  2. Haha, i un taxista a Sevilla li parlava en català? Delirant, ves a explicar contes a la iaia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es ningún cuento pero mira, piensa lo que quieras

      Elimina
    2. A Sevilla un andalús li va dir que li parlés en català? I no comparis, tenim centenars de casos de guàrdies civils que han detingut, torturat, pegat, per només parlar en català o basc. tenim casos d'assassinats al País Valencià, l´últim a un pobre noi que va dir ´´Visca el barça´´? I que jo sàpiga mai cap mosso ha torturat algú per parlar en castellà, però tu ens has de venir amb una anècdota que un amic, una vegada, algú es va emprenyar...

      Elimina
    3. A més, no desviïs el tema, no parlem de la lliure elecció, parlem de que hi ha hagut agressions per fer servir el català.

      Elimina
  3. Cal coneixement dels nostres drets lingüístics, que sovint no es té. I després cal ser coherent. Aquesta coherència a vegades ha d'anar acompanyada de valentia i aquest és el preu que hem de pagar per tants anys d'abaixar el cap i canviar de llengua. Potser algunes vegades no és còmode, però això passa perquè la situació lingüística a Catalunya és de tot menys normal.

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.