dijous, 10 de gener de 2013

Alejandro Fernández (PP) i el nom de la Universitat Rovira i Virgili: com el Quixot encalçant molins

Segons Vilaweb (10-1-2013), n’Alejandro Fernández, cap del Partit Popular (PP) a Tarragona, proposa que la Universitat Rovira i Virgili abandoni el seu nom i passi a dir-se Universitat de Tarragona.

Aquesta proposta mereix diverses consideracions, des de diversos angles. No perquè m’agradi o em desagradi el nom de Rovira i Virgili, que ni m’agrada ni em desagrada, sinó perquè em desagrada el populisme barat i la politiqueria de baixa estofa, i cal posar cadascú al seu lloc.

Primer: n’Alejandro al·lega que el nom Rovira i Virgili és una imposició del centralisme capitalí de Barcelona, que va contra Tarragona i la seva província. Formula, doncs, un desgreuge anticentralista. (No és el primer cop que n’Alejandro fa una afirmació o proposta en aquesta línia: basta escoltar-lo cada cop que parla i veureu que el tema del greuge centralista surt recurrentment.) Curiós, si més no, que vulgui lluitar contra el centralisme capitalí amb aquesta proposta. La universitat esmentada té centres a Tortosa (un campus), Vila-seca (una facultat), Reus (un campus amb tres facultats, la seu de la fundació i el Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació) i Coma-ruga (una seu universitària dependent d’escoles i facultats situades en altres llocs), a més de Tarragona (dos campus amb diverses facultats cadascun més el Rectorat). Ara resulta que posar el nom de Tarragona a una universitat amb centres a quatre poblacions més no és un acte de centralisme capitalí. Per al dirigent popular, el fet que quatre poblacions que no són Tarragona allotgin centres universitaris és irrellevant: han d’empassar-se tant sí com no el nom de la capital. Bona manera de lluitar contra el centralisme, no, Alejandro?

Segon: n’Alejandro ja hauria de saber que, avui dia, totes les universitats del món necessiten posicionar-se i ser reconegudes (pel seu nom i pel seu renom). Exactament igual com passa en el món empresarial, on els noms d’empresa i les marques compten molt. En el món universitari, per estrany que sembli, també és així (vegeu, sinó, per què totes les universitats tenen logotip). En aquest sentit, la Universitat Rovira i Virgili ja està posicionada, té imatge corporativa, la seva sigla (URV) és reconeguda, etc.; i, per tant, canviar-li el nom faria perdre-li posicions en el mapa d’universitats, hauria de començar de zero per a posicionar-se, llançant a la paperera tots els esforços que ha fet per a posicionar-se.

Tercer: és evident que canviar de nom implica canviar tota la papereria i altra mena d’imatgeria, com la mateixa sigla. I això té un cost enorme. Es veu que a n’Alejandro això no li importa: tant li és si estem en crisi o no. Bravo. Suposo que si la Generalitat impulsés un canvi d’imatge corporativa, a l’acte el PP s’abraonaria sobre el partit que governés Catalunya acusant-lo de balafiar diners públics. Però per a n’Alejandro sí que cal que la URV malgasti diners públics canviant noms, sigles, imatges, papereria, etc.

Quart: segons n’Alejandro, el nom de Rovira i Virgili es va posar per a acontentar la gent de Reus (a causa de la tradicional pugna entre Reus i Tarragona). Però perd de vista que la URV té implantació a les Terres de l’Ebre: encara més motiu, doncs, per a buscar un nom que no fos geogràfic. Tanmateix, el cas és que, per a n’Alejandro, les reivindicacions territorials de les Terres de l’Ebre (contraposades al centralisme capitalí de Tarragona) no compten. Per a ell aquella regió ha d’estar lligada tant sí com no a Tarragona. Cap a l’any 2010 Tarragona va omplir-se d’anuncis del PP on es demanava que no s’activessin les vegueries (que hauria implicat la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre) i, en contrapartida, s’apostava per la província (ajuntant, doncs, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i mig Penedès). M’agradaria saber quina impressió va fer això a la gent de les Terres de l’Ebre, especialment a la gent del PP d’aquella zona. Vinga, Alejandro, a veure si durant una campanya electoral vas a les Terres de l’Ebre i anuncies a tothom -als mítings, als carrers, als mercats, etc.-, que el PP aposta perquè la vegueria de les Terres de l’Ebre no existeixi mai, i que aquella gent han d’estar vinculats tant sí com no a la ciutat de Tarragona. I anuncia-ho com una mesura contra el centralisme capitalí: veam a quanta gent ebrenca li coles aquest discurs.

Quint: la notícia de Vilaweb indica que n’Alejandro “ha remarcat que el canvi és "legal" i que la universitat "no hi té competència"”, i també indica: “El PP, convençut que la seva proposta coincideix amb l'opinió de molts tarragonins a través de la xarxa social, presentarà la moció en el pròxim plenari de l'Ajuntament de Tarragona, el 18 de gener.” Amic Alejandro: l’Ajuntament de Tarragona tampoc hi té competència. La URV es va crear per una llei al Parlament de Catalunya! L’Ajuntament de Tarragona pot aprovar les mocions que vulgui i adreçar-les al Parlament; però això també ho pot fer la URV mateix si la comunitat universitària volgués canviar-li el nom. Per tant, el grau de competència de la URV i de l’Ajuntament de Tarragona és exactament el mateix. El que no pot fer n’Alejandro, doncs, és tirar endavant una proposta i dir que un altre no ho pot fer, quan en realitat ho pot fer exactament igual. Això és faltar a la veritat. Segurament n’Alejandro diu això perquè es posa la bena abans de la ferida: la resposta institucional de la URV no serà de rebre bé la idea de canviar el nom (pel que he dit als punts primer i segon), i ja d’entrada tapa la boca a la universitat afectada: que no opini (i així no li qüestioni la pensada). Gran demòcrata.

Sext: sobta que n’Alejandro presenti a l’Ajuntament de Tarragona una iniciativa per al canvi de nom d’una universitat (encara que sigui per a elevar-la al Parlament). Perquè aleshores l’Ajuntament de Tortosa podria fer el mateix i proposar que la universitat s’anomeni Universitat de Tortosa; l’Ajuntament de Reus podria fer el mateix i proposar que la universitat s’anomeni Universitat de Reus; i així fins a qualsevol població que té un centre universitari. Oi que si tothom ho fes el nom nou de la universitat es col·lapsaria? I no em val que
Universitat de Tarragona sigui el nom històric: també ho és Universitat de Tortosa
(al capdavall n’hi havia una abans, també).
 
Sèptim, una qüestió per a mi gens important, però que per a n’Alejandro pareix que ho és. Segons Vilaweb, n’Alejandro entén que “"Som [Tarragona] l’única demarcació on no consta el nom de la ciutat on es troba la universitat"”, i per això “ha defensat la seva proposta plenament convençut que és el camí per "retornar a la normalitat" i posar fi a aquest "greuge comparatiu" amb la resta de "províncies"” (les citacions són textuals). Per a n’Alejandro, doncs, la normalitat és que les capitals de província donin nom a les universitats. No aclareix, però, si a parer seu la Universidad de Valladolid hauria de dir-se Universitat de Valladolid-Soria, ja que té un campus a Soria, que és capital de província. I sobretot: hauria d’explicar d’on treu que Tarragona és l’únic lloc (una anomalia, segons ell) on el nom de la capital o província no figura al nom de la universitat del territori. A les Illes Balears hi ha la Universitat de les Illes Balears, no pas la Universitat de Palma. A la província de Santa Cruz de Tenerife no hi ha cap universitat que dugui el nom de Santa Cruz de Tenerife, capital de l’esmentada província; sols hi ha la Universidad de la Laguna. A la província de Ciudad Real no hi ha cap universitat que dugui el nom de Ciudad Real, capital de l’esmentada província; sols hi ha la Universidad de Castilla-La Mancha. A la província de Logroño no hi ha cap universitat que dugui el nom de Logroño, capital de l’esmentada província; sols hi ha la Universidad de La Rioja i la Universidad Internacional La Rioja. A Navarra hi ha dues universitats i cap no du el nom de Pamplona (l’una es diu Universidad de Navarra, que és privada, i l’altra es diu Universidad Pública de Navarra). A la regió uniprovincial de Cantabria (antigament província de Santander) no hi ha cap universitat que dugui el nom de Santander, capital de l’esmentada regió; sols hi ha la Universidad de Cantabria. I a Extremadura la universitat té centres a quatre poblacions (Cáceres, Badajoz, Mérida i Plasencia); s’anomena Universidad de Extremadura i no hi ha cap Universidad de Cáceres ni cap Universidad de Badajoz. Vaja: n’Alejandro, a més de centralista capitalí, incapaç de documentar-se com cal.

Octau: segons Vilaweb, n’Alejandro diu: “"Antigament [la universitat] era la 'Tarraconensis' i vam perdre el nom per art de màgia"”. Doncs no, Alejandro: el nom d’Universitas Tarraconensis no es va perdre per art de màgia. Es va perdre quan el rei d’Espanya Felip V va clausurar totes les universitats catalanes, incloent-hi la tarragonina, i va crear la Universitat de Cervera, amb l’objectiu d’evitar que els centres universitaris fossin caus de revoltes antiborbòniques. Aquí es on es va perdre la Universitas Tarraconensis: va ser Espanya qui va suprimir el vincle de Tarragona amb la universitat. Que quedi clar.

Novè: quina casualitat que el nom a sacrificar sigui el d’un intel·lectual tarragoní com n’Antoni Rovira i Virgili. Com qui no vol la cosa, n’Alejandro, de passada, esborra un referent cultural i històric del catalanisme. No fos cas que algú s’hi emmirallés...

Desè i darrer: fa temps, quan algun polític català plantejava la possibilitat que Catalunya es dotés d’un bon Estatut d’autonomia, o que es potenciés la llengua i la cultura catalana, o que Catalunya esdevingués un Estat independent, els polítics del PP sempre s’hi oposaven, i ho argumentaven dient que això era una cosa identitària que no importava a ningú i que, per tant, calia parlar dels “temes que preocupen la gent”. Sí: ja es veu que la gran preocupació de la gent (sense feina o a punt de perdre-la, cobrant menys, sense possibilitat de progressar, amb risc de perdre l’habitatge, amb risc de perdre els estalvis, amb menys serveis sanitaris i educatius, etc.) és que cal canviar el nom d’una universitat. Quin nas polític, aquest Alejandro...

Curiosament, just dos dies abans que n’Alejandro fes la seva proposta (8-1-2013), les universitats públiques de Catalunya feien públic un manifest conjunt en què reclamaven més inversió pública per a les universitats, en especial per a la recerca, amb l’argument que això és una bona via per al progrés econòmic d’una societat. Les universitats públiques es lamenten que els governs cada cop hi aporten menys diners, i això implica que no es pot fer la recerca que toca i, per tant, acaba repercutint negativament en la qualitat d’allò que s’ensenya (per tant, a la llarga tindrem professionals menys preparats). Davant això, el que ha de fer n’Alejandro -si s’estima de debò la universitat de la seva ciutat- és reclamar al govern espanyol (per cert, del seu propi partit) més finançament per a la URV; i no pas encetar debats estèrils que no menen enlloc. Mentre el govern del PP retalla en recerca i universitats, ell, en comptes d’ajudar a fer créixer la URV, treballa per a fer-la minvar (el que he comentat al punt primer de pèrdua de posicionament). Tingue-ho present, Alejandro: mentre no treballis amb els teus col·legues del PP a Madrid per a millorar les finances de la URV, estaràs anant en contra de la universitat tarragonina, es digui com es digui. Això sí que és important, i no intantileses com imposar un nom simplement perquè no tenies res més a fer.

3 comentaris:

  1. ALLA ON NO NI HIA NO HAN RAJA......O RAJA L' ESPERIT DEL "1939"

    ResponElimina
  2. Doncs n'Alejandrito de moment ja ha aconseguit que ho aprovi l'Ajuntament de Tarragona. Al·lucinant.

    ResponElimina
  3. Molt bon article sens dubte!

    M'ha encantat! :D

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.