diumenge, 20 de setembre de 2015

Sobre la (poca) vergonya dels bancs

Estava per escriure un apunt sobre el vergonyós posicionament de la banca espanyola amb referència a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre. És un escàndol que posin la por com a argument.

Però l'amic Dies de Fúria se m'ha avançat, i ha fet un apunt contundent que val la pena llegir. El que explica ell és el que volia dir jo, per tant no val la pena repetir-ho. A més, en Dies de Fúria fa una reflexió adreçada a la pretesa esquerra (més multiculti que real) que també val la pena llegir.

Jo només hi afegiré una dada: quan la banca diu que abandonaran Catalunya, no s'ho creuen ni ells. Simplement, des dels poders de l'Estat els han dictat què han de dir (com fan amb els mandataris estrangers) i ells, com un lloro, ho han repetit. Però tothom, tothom sap que la banca no se n'anirà de Catalunya. Avui, Catalunya és el 20% de la riquesa espanyola. Algú es creu que els bancs, àvids de diner, diran als catalans: "teniu, no volem els vostres quartos"? Qui coneix el sistema financer sap que això és impossible de materialitzar. Seria una minva tan gran de capital que afectaria molt negativament els seus resultats. Tot plegat és més mentida que quan en García-Margallo afirmava que aniríem vagant per l'espai sideral.

1 comentari:

  1. JO VAIG ENTENDRE QUE LO QUE VOLEN ES CAMBIAR LA SEU A MADRID I PAGAR ELS IMPOSTOS A LES ESPANYES,NO TANCAR OFICINES...CREC QUE COMENÇA SER HORA D'ANAR RETIRAN "FONDOS,A "CIUTADANS"QUE ELS PETXI SA TIA¡¡¡.

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.