dimarts, 26 de juliol de 2016

No és França contra Estat Islàmic: és França contra França

Els actes de terrorisme perpetrats a França per gent propera a Estat Islàmic (a la redacció del setmanari Charlie Hebdo el 7 de gener del 2015, a la sala Bataclan el 13 de novembre del mateix any, a la platja de Niça el vespre del 14 de juliol del 2016, en una església a Normandia el 26 de juliol següent, etc.) ha fet que el president francès, François Hollande, digués que atacarien amb més força contra Estat Islàmic a Síria i a l'Iraq. Això vol dir més bombardejos als feus d'Estat Islàmic.

Em penso que erren el tret. Es pot bombardejar a Síria i a l'Iraq, però això no resol el problema que tenen a França (i que pot tindre qualsevol país europeu, com s'ha vist també a Alemanya).

En efecte, els atemptats terroristes esmentats no els han comès gent d'Estat Islàmic residents a Síria o a l'Iraq, sinó ciutadans francesos i belgues.

Dit altrament: l'amenaça terrorista no és tant al Pròxim Orient (encara que també pugui ser-hi), sinó a França. Dins a França. Als carrers i a les cases de França.

Com s'ha comprovat, fer mal és molt fàcil. Disposar d'armes de foc o fabricar bombes no és tan difícil, però és que a més ara veiem com algú pot matar gent brandant el ganivet de la cuina o, simplement, llogant un camió. Són accions que les pot fer tothom, en qualsevol barri o poble de França, perquè són estris quotidians, tothom pot tindre un ganivet o pot llogar un vehicle. Així, qualsevol terrorista pot ser qualsevol que passa pel carrer. I aquests terroristes són gent francesa o belga, o que viuen a França o Bèlgica de fa temps (cas del que va embestir amb un camió a la platja de Niça).

Per tant, la solució militar a Síria i a l'Iraq no és la solució... perquè el problema que té França el té a dins. Perquè qualsevol que se senti menyspreat per Occident o per França i que hi resideixi pot fer mal als seus veïns.

Tot plegat evidencia el fracàs del model social francès. Els immigrants magribins i sons fills han estat marginats. Des del punt de vista econòmic (que s'ha traduït en un atur crònic entre el jovent, i si algun té feina sol ser la pitjor feina o la més mal pagada), però també social (se'ls dóna a entendre que no són ben bé francesos). De més a més, a França se'ls ha imposat que amaguin la religió perquè la mateixa França, superba com és, mira amb desdeny els qui van a missa o a la mesquita.

El resultat que tenen a França és que tota aquesta massa de gent no se senten a gust amb França; i n'hi ha prou que algú deseperat, o sense referents, o sense futur, escolti les proclames delirants d'Estat Islàmic i vegi que allò, com a mínim, dóna sentit a la seva existència.

Tota aquesta gent que atempta a França són de França o hi viuen de fa temps. França, doncs, està contra França. Mala peça al teler.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.