dilluns, 29 d’agost de 2011

Donar la veu a la militància, primer pas per la regeneració democràtica

Avui vull parlar-vos d’una iniciativa política que qualifico de bona. Per desgràcia, en el món de la política poques vegades podem exposar notícies positives com aquestes, per culpa dels aparells dels partits.

Amb motiu de les eleccions espanyoles del novembre vinent (concretament, el 20-11-2011), alguns intel·lectuals propers a l’independentisme (alguns fins i tot dins de Solidaritat Catalana per la Independència) defensaven l’abstenció. Jo, personalment, considero que aquesta opció és un error pel catalanisme polític. Ja ho diuen: totes les lleis que no ens les fem nosaltres, les faran contra nosaltres. I altra gent tampoc ho veia clar. Per tant, hi ha un debat viu...

Com a via per a resoldre el debat, Solidaritat va optar per donar la veu al conjunt de la militància. Va organitzar un referèndum intern sobre la qüestió. Finalment ha sortit l’opció que Solidaritat concorri a les eleccions esmentades només si aconsegueix una coalició amb altres forces independentistes (sempre, és clar, que l’esmentada coalició defensi realment a Madrid la via independentista). No és l’opció que prefereixo: jo crec que cal buscar un acord però que, en cas que Solidaritat no assoleixi cap acord, s’ha de presentar en solitari. Però el que m’interessa destacar ara és que, afortunadament, l’articulació política es pot fer donant veu als militants d’un partit. Això rarament ho fan, els partits: la cúpula decideix coses sovint en contra del sentir de molts militants i simpatitzants (vegeu el cas d’ERC!) i a voltes la resposta de la militància és organitzar corrents interns crítics (vegeu El Matí a UDC o Des de Baix al PSC, per posar dos exemples propers).

És una llàstima que les direccions dels partits hagin de forçar la militància a organitzar-se com a veu crítica per tal de fer-se sentir. És per això que l’exemple de Solidaritat és una alenada d’aire fresc. Recordem que aquesta força política és l’única que (si més no de moment) fa sistemàticament primàries per a escollir els candidats. És a dir, que els candidats no són escollits a dits (com fan la resta de partits: per això alguns candidats a diputat són més aviat fluixets).

Tant de bo tots els partits acabin fent coses semblants! Més obertura, més democràcia interna... Hi guanyaríem molt, en qualitat democràtica. I ens convé.

Podeu llegir-ho aquí.

3 comentaris:

  1. Benvingut a la catosfera. Ja era hora. Ara només has d'aguantar un any i ja està. Després tindràs una o dues crisis a l'any i anar fent.

    Ja t'he recomanat al meu bloc (a veure si fas el favor d'escriure bé: 'bloc'). Segur que uns quants milers de lectors nostres vindran a ca teva.

    Jo no aniria sol a les eleccions espanyoles. No en trauríem res de bo. Cremar la gent i gastar quartos. La candidatura independentidta ha de ser un entrenament, sense gaires ambicions. Res d'autonomisme i plantejar el conflicte sense embuts.

    Bona sort!

    marc

    T'apunto al Convit independentista? És un "aplec de blocs (i blogs) que volen la independència i que, a més, creuen que l'Estat català és necessari i urgent.
    Res més". Així pescaràs uns quants milers de lectors més.

    ResponElimina
  2. Xeic, Marc, quina canya que em fots... què dirà la gent que no ens coneix?
    Tal com ho planteges, tens raó: si no hi ha gran coalició, no cal que SI vagi a fer res sola. Però em temo que no hi haurà gran coalició, més pels problemes interns d'ERC que una altra cosa, però això són figues d'un altre paner.
    I sí, apunta'm al Convit.
    Finalment: ja saps que jo sóc hiperfidel al llenguatge correcte, normatiu, com cal, etc.; però quan crec que s'erra, sóc el més irredempt, infidel i criticaire del planeta contra l'statu quo. Però mal aniríem si no fos així...

    ResponElimina
  3. Ei,

    No et pensis que sóc dels 'purs'. Com més va, més antinormatiu sóc. (Uf, això donaria per una parrafada que no puc fer ara mateix; deixem-ho en una piuladeta: n'estic fart d'aquest català normatiu que incomoda la gent.) En el cas de 'bloc/blog' m'he deixat enlluernar pel romanticisme del Puigmalet, hehe.

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.