Avui és 8 de març, dia de la dona treballadora.
El fet que es destini un dia a aquest tema és perquè, en el camp laboral, no s'ha arribat de manera efectiva a la igualtat entre home i dona. És cert que s'ha avançat bastant en aquest camp i hi ha dones que viuen en igualtat de condicions que els hòmens, sense discriminacions. I cal celebrar-ho. Però també és cert que continuen havent-hi injustícies. Per tant, no es pot abaixar la guàrdia, ans al contrari.
Per exemple, tenim el fet que, de mitjana, una dona cobra menys que un home per fer la mateixa feina. Això, és clar, no passa en la funció pública. Però passa en altres àmbits.
Una altra injustícia és que pot passar que una empresa no contracti una dona perquè se suposa que tindrà fills i, per tant, s'agafarà baixa maternal, cosa que representa un maldecap per a l'empresa (durant tres mesos ha de contractar una altra persona per a fer aquella feina, l'ha de formar, etc.). Que el pare pugui agafar-se baixa quan li neix un fill (una innovació de fa pocs anys) és bo; però, a la pràctica, en el 80% de les parelles és la dona que s'agafa baixa maternal.
S'ha de continuar, doncs, treballant perquè no quedi ni rastre de la desigualtat entre hòmens i dones en el món laboral. Es parla d'un canvi de mentalitat, però jo sóc una mica escèptic en això i crec que és millor legislar, ja que els canvis de mentalitat poden vindre per haver canviat abans la legislació (que obliga tothom). Per exemple, assegurar el cobrament idèntic per la mateixa feina la faci qui la faci (aquí els sindicats tenen molt a dir-hi). O que sigui obligatori que la baixa maternal l'agafi també el pare (ni que sigui una part, com ara 4 o 5 setmanes). Ja sé que això és contrari a l'esperit liberal, pel qual cadascú ha de fer el que cregui convenient (idea que defenso). Però si s'han donat casos en què una dona no accedia a una feina pel simple fet de ser potencialment mare això s'ha de corregir i si, quan neix un xiquet, s'obliga a agafar baixa també al pare aquesta discriminació deixarà de ser-hi. Al capdavall, els governs i els parlaments poden emetre legislació per a corregir situacions injustes.
Per a acabar us recomano el film North country (en català, En terra d'homes), del 2005, basada en fets reals. Una pel·lícula alliçonadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.