diumenge, 9 de desembre del 2012

Catalonia is different, senyor Wert

El ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, té una dèria. Primer va dir que volia espanyolitzar els nens catalans; així, ras i curt. Ara vol fer una llei d’educació que permeti a qualsevol nano català no haver d’estudiar català al sistema educatiu català (com ho llegiu).

No entraré a qualificar la proposta d’en Wert. Ja ho ha fet molta gent, de tipologia molt diversa, com l’arquebisbe de Barcelona, periodistes d’arreu (vegeu-ne una mostra en l’article d’en Xevi Xirgo “Un simple banderiller”, El Punt Avui, 8-12-2012), blogaires de tot pelatge (vegeu, com a mostra, la profunda crítica a l’actuació política de n’Alícia Sánchez-Camacho en tot aquest tema al blog Per a Bons Patricis), economistes (com en Xavier Sala-i-Martín, que no retreu el tema lingüístic, sinó una cosa molt més de fons, de tipus purament educatiu, i ho fa amb una intel·ligència que hauria de fer enrojolar el ministre), clubs esportius com el Barça (inusitat que un club esportiu digui coses d’aquestes; fins jugadors com en Puyol hi han dit la seva, i fins i tot en Messi s’ha hagut de posicionar!) i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya, que inclús advoca per la insubmissió si s’aprovés la llei (estil Gandhi).

Políticament la cosa ha derivat en un acte de dignitat: la consellera d’Ensenyament, na Irene Rigau, va deixar plantat el ministre en una reunió, fet inusual en el món de les corbates governatives (cal dir, però, que el mateix ministre ja va ser plantat també l’endemà pel cap d’Universitats de la Generalitat, n’Antoni Castellà, i setmanes enrere per tots els rectors de les universitats espanyoles... un home que fa amics, vaja).

Jo no entraré a criticar aquest projecte de llei. Ja ho han fet molts altres amb més encert. Humilment, només faré un petit recordatori al senyor Wert. Tan simple com això: senyor Wert, sàpiga que és impossible fer el que vostè desitja. No ho dic jo: ho diu la realitat. En poso tres exemples.

1) En els anys de la meva joventut, cap al 1990-1995, vaig coincidir amb dos xicots, en Julián i en Dani, fills d’un guàrdia civil que havien destinat a Falset. Al cap de pocs anys van anar-se’n a Tàrrega, sé que hi van viure i ara no sé si hi són o no hi són. El cas és que un cop, en Dani, sense que jo li digués res, em va deixar caure: “És que vosaltres, els catalans, sou diferents” (els dos xicots parlaven en català). Quan vaig demanar-li què volia dir, em va comentar que andalusos i catalans no teníem gaire res a veure, i va acabar concloent “Els catalans sou una nació”.

Poc més tard, el 1996 i a Tarragona, una amiga em va presentar dos xicots andalusos que treballaven en temes socials a Catalunya i que xampurrejaven el català. Tots dos van dir-me el mateix: “Catalunya és una nació”.

Ja em dirà, senyor Wert, com s’ho pensa fer per a canviar una cosa que és d’una manera i no com vostè voldria que fos... si fins i tot els andalusos que vénen a viure a Catalunya ho veuen.

2) El 3-6-2010, TV3 va emetre “Adéu, Espanya?”. El reportatge explica com s’ho fan al Canadà, Dinamarca i el Regne Unit a l’hora de gestionar els processos secessionistes del Quebec, Grenlàndia i Escòcia. En tots tres casos es veu com s’hi aplica pulcrament la democràcia. Tot seguit ve el contrast amb Espanya i el cas de Catalunya: per la banda espanyola, ni democràcia ni res.

El dia d’emissió, quan van fer la pausa publicitària, vaig fer zàping. I vaig fer cap a Intereconomía, un canal ultra i espanyolista. Allà discutien sobre un tema polèmic. Es veu que la ministra de Defensa del govern espanyol, na Carme Chacón, havia ordenat que la legió (una unitat de l’exèrcit espanyol) no participés més a les processons de Corpus i altres esdeveniments religiosos. Els tertulians estaven irats per aquesta mesura.

La comparació entre Catalunya i Espanya cau pel seu propi pes. Mentre a Catalunya ens interroguem si ens convé tindre un Estat propi o no (per l’economia, per l’estat del benestar, per la llengua, etc.) i mirem analíticament què fan altres països en casos semblants, a Espanya s’esquincen les vestidures i destinen debats i més debats perquè algú ha dit que una unitat de l’exèrcit no ha de participar en actes religiosos.

Senyor Wert: ja veu que els universos intel·lectuals de Catalunya i Espanya estan a anys llum l’un de l’altre. Ja em dirà com pensa fer-s’ho per a convèncer els catalans que, en comptes de mirar què fan al món civilitzat, hem de posar-nos a admirar com la legió desfila al costat del Natzarè. I més a l’època d’internet, on la caspa es pot espolsar ràpidament.

3) El 28-7-2010 el Parlament de Catalunya va prohibir els toros. L’endemà, al programa Els Matins de TV3 va donar la notícia en primer lloc. Però, acte seguit, va passar a informar d’altres fets que s’havien produït a altres llocs del planeta, bàsicament conflictes internacionals. Per tant, per als periodistes catalans aquell fet era un més dins l’agenda informativa.

Quan TV3 ja havia passat a altres temes, hom podia tafanejar què en deien els altres canals, tots espanyols. Tots, sense excepció, van parlar de la prohibició dels toros a Catalunya... durant quasi tot el matí! Van donar-hi una importància enorme. Inversament proporcional a la importància que es va donar a Catalunya.

Senyor Wert: suposo que entén que és molt difícil fer que la població catalana, avesada a informar-se sobre tota mena de fets, incloent-hi conflictes internacionals, passi a informar-se gairebé exclusivament sobre el toreig. Encara que vulgui impedir que un xiquet català aprengui català, i fins i tot vulgui forçar a canviar un model educatiu, em sap greu, però dubto molt que això faci que hom s’interessi pels toros.

En fi: de la mateixa manera que Espanya es va empescar l’eslògan Spain is different per a atreure turistes, faria bé, senyor Wert, d’entendre que Catalonia is different. I en aquest cas no és un eslògan.

5 comentaris:

  1. Xavier,
    Que no havíem de ser independents? Doncs cap problema: em sembla bé que el castellà pugui ser vehicular en els territoris de l'estat espanyol sense Catalunya (recordeu que l'únic tros de l'estat en què no hi poden, per llei, haver classes en espanyol és Catalunya). Em sembla molt bé que el ministre es preocupi per la llengua i els continguts del seu estat. De fet, podríem pensar que ara que no hi serem els espanyols aprofiten per a fer un règim més racional. Perquè, a veure, no em diguis que no és racional que un estat intenti garantir que l'ensenyament es PUGUI vehicular en la llengua oficial de tot l'estat. O com a mínim que la llengua oficial de tot l'estat PUGUI ser vehicular en alguna assignatura de l'ensenyament obligatori. És cap animalada, això? Jo no vull ser espanyol... però si hi sóc, a Espanya, no em sembla cap animalada pagar el peatge que alguna assignatura de l'esneyament obligatori es faci en la llengua de l'estat! Ems sembla lògic i raonable. Valencians, balears, bascos i gallecs això de la llengua no s'ho han pres mai tan a pit com els catalans.
    El que ens passa és que ens fa una por terrible que l'únic àmbit en què ens comportem com si fóssim un estat independent (la llengua de l'ensenyament) es difumini. De fet, cap partit polític indepensentista planteja que les coses a l'ensenyament han de ser diferents. Si és així, és lògic que el sr Wert demani el que demana (com a bon unionista) i que a mi (com a bon independentista) em sembli lògic. No hi dono suport per si de cas no ens en sortim: però no havíem quedat que ens ens sortiríem aviat?
    Pel que fa a l'enfocament que fas (espanyolitzar una realitat no espanyola), em sembla una mica perillós. Catalunya és una nació demogràficament minoritària a Catalunya. La nostra llengua no és ni la llengua familiar més parlada (ho és la que està prohibida a l'sensenyament, malgrat ser oficial!!!!). L'ensenyament és un instrument per a catalanitzar els nens espanyols, marroquins, romanesos, etc... Així ho diem nosaltres (la bibliografia i la preemsa en va plena;: direstament o amb eufemismes com cohesió, integració...)Si nosaltres ho fem i pensem, per què ens ha d'estranyar que el Sr. Wert ho vulgui aplicar al seu estat, Espanya? En el fons preocupar-nos per això vol dir pensar que hi hem de conviure, que volem encara (i després de tants cops de puny) conviure amb el maltractador. Hi torno: que no havíem quedat que ens n'anàvem? Doncs el que diu Wert no és res que no facin la majoria dels estats. I nosaltres, que en volem tenir un farem (fem!!!!) el mateix.
    En resum: la garrototada de Wert, ens ha de fer adonar que els seus arguments són perfectament raonables. I que l'única sortida és que cadascú a casa seua i Nostre Sinyor a la de tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del fet que una llengua és oficial en un país es desprèn que al sistema educatiu d'aquell país tal llengua s'ha d'ensenyar (altrament, la canalla no podria accedir a la Funció Pública quan fos gran, per exemple...). Però no se'n desprèn necessàriament que hagi de ser la llengua vehicular de l'escola. En el cas de l'Escola Andorrana, per exemple, la llengua vehicular és el català i el francès, malgrat que la primera és oficial i la segona no ho és, i malgrat que a l'Escola Andorra hi ha assignatures de Català, Francès, Anglès i Espanyol. En resum, una cosa és ensenyar una llengua i l'altra és ensenyar en una llengua. A Catalunya, el sistema educatiu fa que hom aprengui Català, Espanyol i una altra llengua (generalment Anglès), és a dir, la canalla catalana aprèn les dues llengües oficials de Catalunya i també la llengua oficial de l'Estat espanyol. Per tant, no entenc la teva objecció. Ara: que, a més més, els continguts de matemàtiques es vehiculin en català no impedeix aprendre espanyol. És més: per a molta gent, només si les assignatures no lingüístiques es vehiculen en català tindran oportunitat d'aprendre bé el català. I l'objectiu és que aprenguin català (i castellà). Si no es fa vehiculació de continguts en català (=immersió lingüística) molta gent no aprendrà bé el català. I en Wert diu que hom pot triar no fer immersió, ergo no aprendre bé català si un és d'un barri enterament castellanoparlant. I no ens enganyem: els perjudicats per aquesta mesura són els mateixos infants, perquè els catalanoparlants de naixement aprendran bé els 2 idiomes i una part de Catalunya no. Això és el que pot passar si la reforma Wert tira endavant. I per això partits, sindicats i pedagogs, i fins i tot escoles privades, s'hi oposen.

      Elimina
    2. Si vull canviar de casa, no em penso gastar ni un cèntim en la decoració de la que deixo. És més: si en el fons el que vull és canviar de casa, com més incòmode em trobi en la vella, més raons tindré (si encara dubto una mica) per a canviar-me.
      Inniocent de mi, i després de llegir entre altresbolgs com el teu, em pensava que ara sí ens n'anàvem. I si ens n'anem, el ràgim lingüístic de l'estat espanyol me la repamfimfla. Només em sap greu pels valenciabns i balears (però, bé, si dónes la majoria absoluta al PP, què esperes!?).

      Elimina
    3. Això és tot un altre tema.
      Lligant amb això que dius, recordo que, quan es va anunciar la Llei d'Espanyolització (mal dita d'Educació) del ministre Wert, per primer cop vaig tindre la sensació que tant me feia. Fins llavors m'indignava cap cop que l'escola catalana rebria una agressió política. Però ara, per primer cop, vaig pensar que no ens afectava, i que "ja s'ho faran". Perquè veig tan clar que d'aquí a un any i poc Catalunya serà un Estat que aquesta llei ja no ens afectarà.

      Elimina
  2. EL SRO.WERT,NO VOL ENTENDRE,AIXI QUE DEIXEM DE FER EL ENÇA,APARQUEM LA GALDOSA PEDAGOGIA,QUE TOTS SABEM QUE MAI HA PORTAT EN LLOC. I ANEM PER FEINa,,,,

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.