dimarts, 6 d’agost del 2013

Sí a Madrid 2020

Tradicionalment l’independentisme català ha sigut reticent a donar suport a uns Jocs Olímpics a Madrid. En part per despit, i en part perquè tot català sap que serà ell qui pagarà la festa. Les apostes madrilenyes per al 2012 i 2016 van fracassar (van anar a parar a Londres i Rio de Janeiro) i això va ser celebrat pel món independentista.

Ara Madrid torna a intentar-ho per al 2020. Diguem d’entrada que té més possibilitats que abans d’aconseguir-ho. Per començar, hi ha l’alternança de continents (Europa / Sud-amèrica / Europa; el 2016 era pràcticament impossible aconseguir-ho després de Londres). Després hi ha el fet que ja disposen de moltes infraestructures construïdes. En tercer lloc tenim que cada cop més hi ha menys ciutats interessades a organitzar esdeveniments com aquests, altament costosos. I, finalment, la insistència (o tossuderia filla de l’orgull hispànic): el fet que ho hagi demanat tres anys seguits fa que, al capdavall, tinguin més opcions de rebre-ho.

L’independentisme català tendeix a no donar suport a aquesta candidatura, però jo crec que és bo que Madrid faci els Jocs Olímpics del 2020. Per tres motius.

El primer és que la designació de la seu dels Jocs Olímpics es fa sis o set anys abans (la de Barcelona’92 es va fer el 1986). Per tant, la designació dels Jocs del 2020 es farà durant l’any 2013, just quan Catalunya demana celebrar la consulta independentista. A les Espanyes, el deler per a assolir els Jocs Olímpics és tan gran que pot anar bé per a la consulta. En efecte, oposar-se amb la seva tossuderia a la consulta pot fer perdre’ls possibilitats de cara a aconseguir els Jocs.

El segon motiu és que l’any 2020 Catalunya ja serà un Estat independent i per tant no contribuirà al sosteniment econòmic d’aquest esdeveniment. Ergo que no pateixi ningú per això: Espanya s’ho haurà de pagar ella soleta (i ja veurem quant de deute arrossegarà i durant quants anys: però són ells qui s’hi posen...).

El tercer motiu és que, arran de la consulta el 2014, després de la consulta i al llarg del 2015 es produeix la negociació entre Espanya i Catalunya per la secessió. Una negociació amb molts estira-i-arronsa, és clar. Per tant, pot ser que als Jocs Olímpics del 2016 encara no puguin participar-hi atletes sota bandera catalana. Si el procés de negociació s’allarga, i si la inscripció de federacions catalanes als organismes internacionals també s’ha de retardar, pot passar que els catalans encara hagin de competir a Rio de Janeiro sota bandera espanyola.

En conseqüència, els primers Jocs Olímpics amb participació d’atletes catalans sota bandera catalana pot ser Madrid 2020. I aquí és on rau la gràcia de tot plegat. Us imagineu un atleta català al podi amb la medalla d’or i que els espectadors espanyols tinguin de sentir Els Segadors mentre s’hissa la bandera catalana? I encara més: que justament la primera vegada a la història que això passa hagi de ser a Madrid. Oi que seria interessant veure com viurien els espanyols aquest moment amb totes les càmeres del món retransmetent-ho i filmant-ho?

1 comentari:

  1. I la quarta és que vaig apostar pasta per Madrid, i surt guanyaré 7 cops més del que vaig apostar, hahaha!

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.