dimarts, 24 de setembre de 2013

Els catalans, amb la independència, ens quedarem a Europa (agradi o no als establishmentistes)

Les autoritats espanyoles han engegat un mantra per tal d’evitar que Catalunya s’independitzi: que quedarà fora de la Unió Europea (UE). I ha pressionat autoritats europees perquè es pronunciïn en aquest sentit (ho han fet José Manuel Durão Barroso o Joaquín Almunia, president i vicepresident, respectivament, de la Comissió Europea). Pretenen que la part de la societat catalana més europeista desisteixi de tirar endavant la independència.

Curiosament, aquesta gent no cita cap article de cap tractat on es digui que una escissió d’un Estat membre comporta automàticament l’explusió de la UE (vegeu l’article “On ho posa, tot això?”, d’en Ferran Sáez). Que curiós. Cada vegada que una veu afirma això, automàticament caldria demanar-li -per honestedat intel·lectual- quin article de quin tractat ho diu. Perquè de moment no han reportat cap text legal.

En fi: voldria fer notar com són de demagògiques les veus que sostenen que la independència porta directament a l’exclusió de la Unió Europea (i per tant Catalunya caurà a l’infern). Vegem-ne una mostra.

Al programa ‘8 al Dia’ (d’en Josep Cuní) del 16-9-2013 van anar-hi dos convidats d’excepció, en Francesc Granell (director general honorari de la Comissió Europea) i en Jaume Duch (director de comunicació i portaveu del Parlament europeu).

Tots dos van afirmar -sense ambages- que Catalunya quedarà automàticament fora de la UE quan assoleixi la independència. Però en cap moment no van dir exactament quin article de quin tractat ho estableix (de fet, van obviar clamorosament la Convenció de Viena, que justament tracta aquests escenaris). A mitja entrevista, un espectador va enviar per Facebook una pregunta als entrevistats. En Cuní va traslladar-los-la. La pregunta era sobre el fet que, si un català ja és ciutadà europeu, com se li pot enretirar aquesta condició. En Duch va respondre dient que la ciutania europea està lligada a la ciutadania espanyola i que per tant, amb la independència, els catalans perdrem la ciutadania europea (minuts 39-40).

Fals. En Duch menteix. Amb la independència, tots els catalans mantindrem la ciutadania europea. Perquè legalment és impossible que ens la retirin.

En efecte, la Constitució espanyola, al seu article 11.2, estableix que “cap espanyol d'origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat”.

En conseqüència, l’endemà de la independència tots els ciutadans catalans mantindrem de iure la ciutadania espanyola. Per tant, continuarem tenint la ciutadania europea.

Pel que fa als nascuts després de la independència, no podran obtindre la nacionalitat espanyola via ius soli, però sí que la poden obtindre just en néixer via ius sanguinis (és a dir, pel fet que sons pares són espanyols).

Ergo tots els catalans, durant unes quantes generacions, tindrem assegurat mantindre (aquell qui vulgui) la ciutadania espanyola, perquè ho diu la seva Constitució. I, de retruc, això implica tindre ciutadania europea. (Aquest escenari només deixaria de ser si, després de la independència, els espanyols canviessin la Constitució. Però per a fer-ho necessitarien bastants mesos, perquè haurien d’aprofitar l’avinentesa per a retocar altres coses mal resoltes, com el tema de la monarquia.)

I aquí és on cau la pregunta: per què al programa d’en Cuní, en ser preguntat per la ciutadania europea, el portaveu del Parlament europeu -teòricament entès en la matèria- va amagar l’article 11.2 de la Constitució espanyola? La cosa és greu, perquè aquest article resol el problema i, per tant, pot desllorigar els dubtes que hom pugui tindre.

En Duch no pot dir que no sap de què li parlem perquè tot just uns dies abans l’Institut de Política Exterior (d’Alemanya) havia emès un informe sobre l’estatus de Catalunya com a Estat dins la UE, que apostava per la solució de Xipre però a la inversa, que més o menys és el mateix que he exposat jo.

L’escenari que planteja en Duch encara és més rocambolesc amb el tema dels eurodiputats. El maig del 2014 hi ha eleccions al Parlament europeu i els catalans hi votarem. Ergo en Ramon Tremosa podria sortit escollit eurodiputat. Quan, posteriorment, Catalunya esdevingui un Estat, la pregunta salta a la vista: què faran amb els eurodiputats com en Ramon Tremosa? Fer-los-en fora? Legalment no se’l pot expulsar perquè Espanya és circumscripció única a Europa, de manera que en Tremosa pot ser votat per un gallec. El ciutadà gallec pot ser desproveït d’un eurodiputat al qual ha votat després que aquest eurodiputat hagi accedit a tal condició? La pregunta és de gran calat, perquè es crearia una situació estranya: un ciutadà català seria eurodiputat mentre la mateixa UE faria fora el territori on resideix aquell eurodiputat; i si el fan fora del Parlament europeu, s’està violentant l’exercici democràtic dels gallecs.

(Deixo estar l’acta de diputat. A Espanya, l’acta correspon al diputat, per una sentència del Tribunal Constitucional, si no m’erro. En conseqüència, no es pot retirar l’acta de diputat a ningú. M’imagino que al Parlament europeu funciona diferent -hi ha eurodiputats que a mig mandat cedeixen el lloc a un altre-. Però tampoc hauria estat de més que en Duch expliqués com pensen enretirar la condició de diputat a en Ramon Tremosa.)

I les contradiccions no acaben aquí. Hi ha el tema d’Escòcia, que farà un referèndum d’independència el setembre del 2014. És evident que, quan els escocesos votin, hauran de saber si es queden dins la UE o no. La UE no podrà evitar respondre això. I és evident que, si s’aplica una solució en un territori, per jurisprudència s’aplica a un altre territori. El cas d’Escòcia fa veure clarament les estridències de la UE, però Flandes les faria veure encara més clarament. Flandes, que pot iniciar un procés de secessió respecte de Bèlgica en qualsevol moment, és territori fundacional de la UE. També es dirà als flamencs que se’ls explusa de la UE? Oi que no? Doncs on és el principi que la justícia és per a tothom igual? Perquè els catalans tindrem dret a ser tractats igual que els flamencs.

En fi: si gent com en Duch ens ha d’il·luminar...

Sobre tota aquesta qüestió, algú dirà: “bé, la ciutadania europea la podrem mantindre, però com està el tema de la lliure circulació de mercaderies?”.

Això també es mantindrà perquè Catalunya pot adherir-se a l’EFTA (l’Associació Europea de Lliure Comerç), on Espanya no té capacitat de veto. I amb l’EFTA totes les mercaderies catalanes poden circular lliurement per Europa.

Per tant, tenim que, encara que sortíssim de la Unió Europea:
1) Gràcies a la Constitució espanyola, els ciutadans catalans seguirem sent ciutadans europeus.
2) Amb l’adhesió a l’EFTA totes les mercaderies podran ser exportades sense problemes arreu d’Europa.
3) I podrem continuar usant l’euro, ja que, com han dit molts economistes, cada país escull quina moneda empra (cas d’Andorra, que fa servir l’euro). És fals que un organisme pugui prohibir a Catalunya utilitzar l’euro.
És a dir, es pot romandre a Europa sense estar afiliat a la UE tot tenint moneda europea, ciutadania europea i comerç sense fronteres.

Tot això amb dos afegits:
a) Si Catalunya no pertany a la UE, no haurà d’aportar-hi diners. (Actualment Catalunya dóna més diners a la UE que no pas en rep.) D’aquesta manera encara tindrem més diners que podrem destinar a les partides que ara són sufragades per la UE.
b) Si Espanya ens veta a la UE no tenim cap obligació d’assumir la part corresponent del deute espanyol (només el de la Generalitat), mentre que ara, formant part d’Espanya, els catalans sí que hem de respondre del deute espanyol.

En resum: no patiu, que els catalans, quan siguem independents, seguirem a Europa. Si la UE arrufa el nas, tranquils: EFTA i avall. I ja s’espavilaran a Brussel·les a tornar-nos a convidar ràpid ràpid ràpid (els diners que aporta Catalunya a la mateixa UE i el pes econòmic de Catalunya dins Europa no deixa gaire marge a la mateixa UE). I a Madrid ja poden rondinar i cridar, que no pinten re als escenaris internacionals. Nosaltres a la nostra.

Ai, senyors de l’establishment, que us agrada intentar influir en les masses amb quatre paraules fent passar bou per bèstia grossa...! Em sap greu, però això ja no és així. La gent formada -la que era a la Via Catalana i la que es va quedar a casa- sap documentar-se. I ja no es deixa engalipar per un pretès alt càrrec funcionarial europeu gris com ell sol. Per sort per a Europa, diria jo.

1 comentari:

  1. Estic d'acord gairebé en tot el teu article, excepte en continuar amb la nacionalitat espanyola, per mantenir la ciutadania europea.
    No endebades portem 300 anys renegant d'Espanya per ara mantenir la doble nacionalitat.
    Aquí t'ho explico millor.
    http://comtessaermessendadecarcassona.blogspot.com.es/2013/09/doble-nacionalitat-no-gracies.html

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.