divendres, 31 de gener del 2014

Volen previndre la divisió social... els qui són incapaços d’impedir-la a ca seva

Al PP (Partit Popular), a C’s (Ciutadans), al PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) i al PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) no paren de dir i repetir que el procés sobiranista de Catalunya divideix la societat catalana i genera una fractura social.

Jo no veig per enlloc aquesta suposada fractura social. La gent, al carrer, al bar o a la feina, no es discuteix per aquest tema (i si passa és un fet testimonial, gairebé negligible si ho comparem amb el gruix de la població catalana, i en tot cas la gent es discuteix moltíssim més per altres temes, com el futbol). Certament, al país hi ha gent que pensa així i pensa aixà, i comparteix espai... però sense ni un bri d’escarafalls (com passa en tants altres temes, val a dir: potenciar l’escola pública o la privada, o fer carrils bici o deixar més llibertat de moviments als vianants, són temes on hi ha disparitat de parers). Fins i tot a l’aula on faig classe hi ha estudiants que duen estelades com a abillament (braçalets, pins, adhesius a la carpeta, fundes de mòbil) i enmig d’ells hi una alumna que llueix la bandera espanyola al seu mòbil; i encara és hora ara que hi vegi cap esclat de res.

Per tant, en realitat deu ser que aquesta gent desitja que hi hagi fractura social per a després dir “Ho veieu?, jo ja us ho deia...”.

D’altra banda, se suposa que aquests partits tenen la recepta perquè no hi hagi aquesta imaginària fractura social a Catalunya. A saber, no tirar endavant el procés sobiranista, i fins i tot no parlar-ne. Així segur que ningú no es discuteix...

Fa gràcia que siguin aquests partits els qui alerten de la suposada divisió de Catalunya i que facin veure que tenen la recepta per a evitar-la. Quan n’hi ha dos (PP i PSC) que tenen una divisió interna de dimensions considerables. A can PSC tres diputats voten al Parlament en contra del que els mana la direcció i són marginats; algun càrrec de la directiva dimiteix per dissidències; arreu del territori alcaldes i regidors mostren queixes pel posicionament de la direcció del partit; els pleguen militants... I a can PP diverses figures importants, com Aleix Vidal-Quadras o Santiago Abascal, munten el partit Vox, juntament amb gent provinent de les víctimes del terrorisme, mentre en José María Aznar pràcticament fa el llit veladament a en Mariano Rajoy.

Realment, s’ha de tindre molta barra per a aixecar-se com a garant de la concòrdia qui és incapaç de gestionar la discrepància interna i encara menys si (com passa a can PSC) els díscols són castigats i obligats a callar o a anar-se’n.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.