dijous, 4 de setembre de 2014

Tothom a la V!

El dia 11 de setembre hi ha convocada una gran V a Barcelona. Cal anar-hi (inscriure-s’hi és molt fàcil). Per què?

Girem la mirada a Escòcia i ho entendrem. Per primer cop en molts anys a la Unió Europea, un poble com l’escocès té l’oportunitat de decidir lliurement i democràticament el seu futur (serà el 18 de setembre). Això és possible no tan sols per la determinació de les autoritats escoceses, sinó també perquè el Govern britànic s’ha avingut a fer un referèndum d’independència per a Escòcia, primant el principi democràtic. En canvi, a Catalunya hi ha una majoria política a favor de la independència (és el resultat de les eleccions del 2012), més gran que a Escòcia, i per això està convocada la consulta pel 9 de novembre. Però el Govern espanyol, infantilment, es nega a permetre cap consulta, mostrant una al·lèrgia a la democràcia del tot incomprensible als ulls internacionals. Ara, el Govern espanyol amenaça amb fer que el Tribunal Constitucional (a les ordres del PP i del PSOE) ho invalidin i avall.

I és en aquest punt on el poble és important. La força de la gent és impressionant. Amb la gegantina manifestació de l’11 de setembre del 2012 a Barcelona, es va aconseguir que n’Artur Mas avancés eleccions i plantegés la necessitat de fer una consulta independentista (la negativa d’en Rajoy al pacte fiscal, l’octubre del 2012, també hi va ajudar, evidentment). Amb la Via Catalana del 2013 (del Pertús a Vinaròs), es va pressionar els partits polítics catalans perquè acordessin data i pregunta (acord que va arribar al desembre del 2013). La tendència natural dels partits catalans a barallar-se (i per tant a no arribar a cap acord) va quedar neutralitzada davant aquesta demostració de força del poble català. Quin partit polític catalanista hauria gosat separar-se’n? Hauria significat la seva debacle política (vegeu què li ha passat al PSC, que va refusar estar en aquest acord; ha quedat en un no-res).

Ara que hi ha gent que dubta i, sobretot, que hi ha gent que sosté que, si el Tribunal Constitucional s’hi oposa, no es pot fer la consulta (començant per alguns membres de la Generalitat, com la vicepresidenta Joana Ortega o el conseller Santi Vila), és important anar a la V. Perquè ha de ser massiva. En efecte, si és massiva, si és espectacular, cap polític (ni tan sols n’Ortega o en Vila) podran sostenir que no es faci la consulta. Després de la V, si un polític català gosa dir que no es farà la consulta (per la raó que sigui), a les següents eleccions no cal ni que es presenti (i el seu partit, segons com, tampoc, si no vol passar a ser residual al Parlament). Com diu en Pere Cardús (“Bombes? Sentències? La nostra obediència”, Vilaweb, 4-9-2014), “Ara mateix, tots els polítics sobiranistes --tots!-- saben que qui s’aparti de la foto té els dies comptats. A qui li tremolin les cames, li passarà una gran V pel damunt, com una colla de búfals corrent a la desbandada”.

Hi ha un segon motiu més fetitxista per a assistir a la V. Aquesta V (una imatge aèria, més concretament) és el que sortirà als llibres d’història. Com de fet, quan, al 2050, els llibres d’història expliquin el procés d’independència de Catalunya, hi destinaran un parell de paràgrafs i una imatge. La imatge més potent de tot el procés serà la V. De fet, serà una obra d’art: la gent dibuixarà una senyera amb les samarretes, al llarg de tot el recorregut; i, a cada cantonada, hi haurà una colla castellera fent un castell. Aquesta imatge és més potent que la Via Catalana del 2013, que, pel fet d’estar allargada per tot el territori, donava una imatge més difusa. Per tant, si voleu fer història, ja ho sabeu.

Ha arribat l’hora que el poble marqui el terreny als polítics catalans (com ha fet des del 2012 cap aquí); ha arribat l’hora que el poble faci sortir els colors al Govern espanyol; i ha arribat l’hora de dir que, qui mana a Catalunya, és el poble de Catalunya, no pas un tribunal partidista i deslegitimat a les ordres de la casta.

Tothom a la V!

1 comentari:

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.