Ofereixo la segona esmena a la proposta de constitució de l'equip d'en Santiago Vidal. És sobre l'organització territorial. Recordeu que aquesta proposta de constitució podeu llegir-la aquí.
L'organització territorial de Catalunya està tractada a l'article 36. Hi diu, directament, que Catalunya s'organitzarà en 7 vegueries (jo qüestiono que es consigni la xifra de vegueries a la constitució). També en parla a l'article 66. Val a dir que, en l'articulat, hi ha una contradicció: l'article 5.3 sobre la capitalitat (per mi desafortunat) parla de Tarragona, Lleida i Girona (és a dir, l'estructura provincial) malgrat que més avall es parla de vegueries.
Com en l'anterior esmena, hi faig algun retoc (sobretot tipogràfic) per a fer-ho més llegible i algun afegitó (per tal de millorar-ne l'exposició).
---
En una constitució no s'ha de preconfigurar el nombre d'unitats d'una organització territorial. Això, certament, és tasca política (ho ha d'impulsar un govern i/o ho ha d'aprovar un parlament); però té una gran base tècnica i cal el parer dels geògrafs. És a dir: això no ho han de redactar juristes, sinó geògrafs. En conseqüència, no pot estar inclòs a la constitució el nombre de vegueries.
Certament, molts geògrafs defensen 7 vegueries. Però d'altres consideren que n'han de ser 6 (cas de Jesús Burgueño); la raó és que l'Alt Pirineu és molt complicat d'organitzar territorialment i per això l'eliminen; i encara d'altres defensen la vegueria penedesenca i la de l'Alt Ter (Osona-Ripollès), ergo en serien 9. Aquest mapa de 9 té un gran suport popular (a les zones afectades, és a dir, al Penedès -sobretot- i a Vic), i el sentir del poble també s'ha de tindre present. Per tant, fora la xifra de vegueries. (Altres experts, com els de la Universitat Politècnica de Catalunya, treballen amb altres mapes.)
Compareu-ho amb les comarques: el 1989 se'n van crear 3 de noves respecte del mapa del 1932, i ara segurament es crearà el Moianès i, de retruc, és possible que també el Lluçanès. Fixar la xifra de comarques en una constitució impediria crear-ne de noves.
En resum: bastaria posar-hi "el nombre de vegueries ha de ser l'adequat per a l'eficiència i l'eficàcia de la governança sobre el territori i la cooperació local".
Aquesta esmena afecta l'article 66. També afecta l'article 5, sobre la capitalitat. En efecte, s'hi diu que, de tant en tant, els òrgans públics han de reunir-se a Lleida, Tarragona i Girona. Això, primer, és una visió provincialista del país. Segon, crea greuges: què n'opiniran, a Reus o a la Seu d'Urgell, d'això? A Tortosa i a Manresa tampoc els agradarà. Penseu que a l'Alt Pirineu se senten molt abandonats per la capital (com s'hi sentien fa anys a les Terres de l'Ebre). Ara posarem a la Constitució que el govern no es reunirà en cap ciutat de l'Alt Pirineu? Ens ho podríem estalviar! I si ho feu per demografia, llavors cal incloure-hi Sabadell o Terrassa. No seria més factible deixar la porta oberta a reunir-se en ocasionalment en qualsevol altre indret, sense fer una llista tancada (i per tant, la Seu d'Urgell, Vielha, Tortosa, Vic, Cervera, Manresa, Amposta, etc.)?
Finament: quedi clar que jo prefereixo canviar el sistema comarques-vegueries per un sistema d'un sol nivell entre el municipi i l'Estat. La facilitat en la mobilitat ho permet. La meva idea és:
- Ebre
- Camp-Priorat (inclou la part sud de la Conca de Barberà; se n'exclou el Baix Penedès)
- Penedès (incloent-hi la conca d'Òdena, avui Anoia, i també el Baix Penedès)
- Vallès
- Metròpoli (regió especial que abraçaria Barcelonès i 2/3 del Baix Llobregat)
- Maresme-Marina (és a dir, amb la part marítima de la Selva)
- Selva (incloent-hi Girona, Garrotxa i Pla de l'Estany; cal recordar que la denominació regional de Selva històricament arribava fins a les portes de Girona)
- Empordà
- Osona (incloent-hi el Ripollès)
- Bages-Berguedà (incloent-hi Solsonès)
- Segarra (en el sentit històric, és a dir, incloent-hi Urgell, la part nord de la Conca de Barberà [popularment coneguda com a Baixa Segarra] i la rodalia de Calaf [popularment coneguda com a Alta Segarra])
-Plana (és a dir, Lleida, Pla d'Urgell, Noguera, Garrigues, etc. -no m'agrada el nom de Ponent)
- Pallars-Ribagorça
- Alt Urgell i Cerdanya
Aquest mapa -defensat per altres autors- coincideix amb la proposta de la Mancomunitat del 1919 i amb el mapa de corregiments del segle XVIII (que, encara que impulsat per les autoritats borbòniques, era molt racional i efectiu). Ara bé: en l'imaginari catalanista, la comarca té un fortíssim arrelament. La meva proposta aniria contra corrent; per tant, seria molt difícil d'implantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.