dilluns, 2 d’octubre de 2017

Gràcies

Gràcies, ANC, Òmnium, AMI, Súmate, CCN, Col·lectiu Wilson, Col·lectiu Emma, Col·lectiu Drets, i tants altres grups, per haver posar la vostra intel·ligència i la vostra capacitat d'actuació per a fer un país lliure.

Gràcies, gent del PDCat, perquè un bon dia vau adonar-vos que havíeu de deixar enrere la politiqueta de negociar amb Madrid i servir només els vostres interessos (i la corrupció que alguns dels vostres havia desenvolupat) i vau posar-vos al servei de poble.

Gràcies, gent d'ERC, perquè, malgrat les dificultats que teníeu fa 15 anys, vau saber forjar un nou discurs amb verb vibrant carod-rovirià i vau persistir amb robustesa junqueriana fins a fer que l'independentisme fos l'actor polític central de Catalunya.

Gràcies, gent de la CUP, perquè, malgrat que en un principi semblàveu desorientats i ens desorientàveu encara més, al final, quan altres han estat desorientats, sou vosaltres els qui, amb la vostra perseverança i la vostra intel·ligència, heu aportat llum i serenor.

Gràcies, gent de Demòcrates i de Moviment d'Esquerres, perquè un bon dia vau decidir sortir dels vostres partits polítics encarcarats, i vau arremangar-vos per a treballar colze a colze amb altres forces polítiques.

Gràcies, gent de Podem Catalunya, perquè vau defensar amb dents i ungles que la ciutadania catalana tenia dret a un referèndum, deixant en evidència el sí-però-no injustificable dels vostres coalitzats.

Gràcies, batlles i regidors, que heu estat al costat del poble.

Gràcies, alcaldessa Núria Marín, perquè malgrat que no comparteixo que no cedissis locals municipals de l'Hospitalet per al referèndum (com es pot dir que no col·labores en qualsevol acte que permeti la gent expressar-se?) vas anar a plantar cara a la barbàrie de la policia espanyola i vas expulsar-los del teu municipi. Sé que et dol que els independentistes presents al lloc t'escridassessin (i van fer mal fet), però d'altres t'ho va agrair. El teu gest coratjós va ser un maó més d'aquesta casa que es diu llibertat.

Gràcies, bombers, perquè vau estar al costat del poble i vau protegir la llibertat.

Gràcies, pagesos, perquè, amb els vostres tractors, vau dir ben clar que la dignitat de la terra no es pot maltractar.

Gràcies, castellers, i grallers, i bastoners, i geganters de Sabadell i d'arreu, perquè sempre hi heu estat.

Gràcies, informàtics, perquè us heu arromangat al servei de la llibertat de Catalunya, malgrat la pressió desbocada de l'aparell policial espanyol.

Gràcies, estibadors, perquè vau fer sortir la grandesa dels moviments sindicals i llibertaris i vau plantar cara a les forces d'ocupació als ports.

Gràcies, periodistes, que no us vau deixa intimidar.

Gràcies, capellans, perquè heu fet sentir la vostra veu i perquè heu pregat per nosaltres. Ja sabeu que jo soc ateu, però tota ajuda és benvinguda, encara que vingui del més enllà.

Gràcies, advocats amb toga, perquè vau sortir a defensar que la justícia és quelcom molt seriós que no pot ser manyegat per fiscals i jutges superbs que segueixen la veu de l'amo de Madrid.

Gràcies, directors d'instituts, i mestres i professors que vau donar-losi suport, perquè vau brandar enlaire les claus que obrien la porta a la llibertat, mal que les clavegueres de l'Estat udolessin.

Gràcies, esportistes d'elit, quan un heu posicionat en contra de la repressió policial i a favor de la democràcia. (Piqué: tranquil, la teva trajectòria esportiva és infinitament més sòlida que la buidor intel·lectual dels que et qüestionen. Germans Gasol: gràcies per mullar-vos malgrat que això pugui portar-vos problemes en la vostra carrera esportiva. Xavi i Puyol: a veure si un dia guanyeu el mundial de futbol com a entrenadors de la selecció catalana: seria un colofó d'or a les vostres carreres. Guardiola: gràcies per ser-hi sempre.)

Gràcies, estudiants, perquè quan va caldre vau sortir al carrer, i vau ajudar tanta gent gran que volia votar i no sabia com.

Gràcies, mossos, perquè vau fer el que havíeu de fer: no reprimir un poble pacífic. (Trapero: ara aniran per tu. Tens tot el nostre suport.)

Gràcies, immigrants que heu donat suport a l'autodeterminació. Magribins, sikhs, paquistanesos, argentins, colombians, romanesos... cada cop que algú de vosaltres es posava a la boca la paraula "Catalunya", fèieu aquest país més gran.

Gràcies, merci, compatriotes de la Catalunya Nord, que vau imprimir paperetes fins a fer sortir fum de les impremtes, i que vau guardar les urnes lluny de les urpes de l'autoritarisme espanyol.

Gracias, demócratas españoles, especialmente los compañeros de Madrid por el derecho a decidir y del Sindicato Andaluz de Trabajadores, por vuestro apoyo y por vuestras palabras de ánimo. No lo olvidaremos nunca.

Gràcies, unionistes de Catalunya que vau participar en actes del "sí" per a defensar-hi el "no" (com va passar a Riudoms), i que vau anar a votar "no" el dia del referèndum. La vostra dignitat fa el país més gran i la democràcia més sòlida.

Gràcies a tots els qui vau resistir contra la violència. Alguns fa 40 i 50 anys, en la llarga nit del franquisme. Altres, no fa tant (Èric Bertran, Santiago Espot i els independentistes torturats el 1992: una abraçada des d'aquí). I altres el dia del referèndum.

Gràcies, centenars i centenars de voluntaris que han treballat incansablement del 2010 ençà perquè tot rutllés. Organitzant manifestacions. Fent webs i dissenyant material. Recaptant diners per a la caixa de resistència. Especialment la gent que, de cara al referèndum, us vau quedar a dormir als col·legis electorals per a protegir la democràcia, o els que van llevar-se a les 5 de la matinada (o abans i tot!) i us vau estar al peu del canó fins al recompte, els qui vau portar urnes, els qui ajudaven la gent gran a votar, els qui posàveu cervell i braços i el que calgués per a exercir la llibertat, els qui abocàveu pensament i reflexions al debat sobiraniste... Sou centenars i centenars de persones que, amb la vostra convicció, el vostre coratge, el vostre civisme, la vostra capacitat d'organització i la vostra intel·ligència, heu possibilitat que el poble votés i determinés el seu futur.

Gràcies, poble, perquè avui, entre tots, hem derrotat un Estat totalitari, un règim de terror, que no tornarà a embrutar mai més les nostres vides.

AFEGITÓ (5-10-2017)

I gràcies, hotelers del Maresme i de Reus, per haver fet fora els indecents uniformats que ocupaven els vostres llits. Heu preferit renuncia als guanys perquè els diners d'aquesta gent estan tacats de sang.

I gràcies, mecànics de l'Empordà i d'altres llocs, perquè us heu ofert a canviar gratuïtament les rodes de tots els vehicles que les tenien punxades de matinada, en una acció organitzada (gairebé militaritzada) que només poden haver fet éssers que s'organitzen per a fer mal (i ja sabeu de qui parlo).

I gràcies, taxistes de Tarragona, que us heu negat a portar els energúmens uniformats del creuer que hi ha al port fins al centre de la ciutat. Els energúmens uniformats ja han deixat dit a internet que us faran una "visita" als vostres cotxes. Ja sabem que algun vehicle vostre serà víctima de l'ira. Ja sabem com són: monstres a qui les neurones escassegen enormement.
 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.