dimarts, 28 d’agost de 2012

Catalunya és un Estat... a la senyalització viària

Els Estats fan servir tota mena de símbols per a fer saber a la població que els Estats són això, Estats. És el cas de de les terminacions de les adreces d’internet (.fr per a França, per exemple), la faixa blava a les matrícules de la Unió Europea (amb una lletra A per a Àustria, per exemple), la participació sota bandera a Eurovisió o als Jocs Olímpics, etc. Un d’aquests símbols és la manera com es codifiquen i es senyalitzen les carreteres.

A Espanya, a la senyalització viària, els codis de les carreteres dites nacionals (ço és, estatals) estan representats en un requadre vermell. Així, en qualsevol plafó viari de qualsevol punt d’Espanya, el codi N-II apareix en un requadre vermell (les lletres estan en blanc). Aquí en teniu una mostra, extreta de la Viquipèdia en francès.

D’altra banda, les carreteres dites autonòmiques, com CL-12 (Castella i Lleó), CV-12 (Comunitat Valenciana), etc., duen el codi en un requadre taronja (amb les lletres en negre).

(Aqueixos colors es distingeixen d’altres, com el verd o el groc per a carreteres provincials i locals, el verd per a rutes transeuropees (amb el codi E), el blau per a autopistes i autovies (amb els codis AP i A, respectivament), etc.)

Les carreteres que són competència de la Generalitat de Catalunya (amb el codi C) haurien d’anar amb el codi en un requadre taronja (autonòmic, doncs), tal com fan l’Aragó, Castella i Lleó, Andalusia, el País Valencià...

Però, no sé si us hi heu fixat, el codi de les carreteres de la Generalitat (les C) apareixen en un requadre vermell. És a dir, estatal. En teniu mostres en aquesta pàgina web (al final: hi ha un parell d’imatges de la C-17 [Eix Vic-Ripoll o Eix del Congost] a l’alçada de Vic) i en aquesta altra pàgina web (amb imatges d’una ruta entre Manresa i Viladecavalls, passant per la C-25 [Eix Transversal], la C-16 [Eix del Llobregat] i la C-58 [carretera Barcelona-Sabadell-Terrassa-Manresa]). (El requadre blau d’algunes carreteres amb codi C és perquè són carreteres desdoblades).

Com es pot comprovar, les carreteres catalanes de codi C tenen el mateix rang que les carreteres espanyoles de codi N... si més no a nivell visual.

Ara: l’Estat espanyol no va per la mateixa línia. A les carreteres de titularitat estatal que passen per Catalunya, quan cal assenyalar un enllaç amb una carretera catalana, la codificació de la carretera catalana va dins un requadre taronja (és a dir: se’ns comunica que és una carretera autonòmica). En aquesta imatge (cliqueu a la imatge menuda de la dreta i s’ampliarà) es veu el giratori de la Seu d’Urgell: s’hi entrecreuen dues carreteres estatals, la que va cap a Puigcerdà (N-260 [Eix Pirinenc]) i la que va cap a Andorra (N-145), i hi ha la indicació d’una carretera de titularitat catalana, la C-14 [Eix Tarragona-Andorra], que comença no gaire lluny d’aquest punt, concretament a Adrall (i que cal agafar si hom, des de la Seu d’Urgell, vol anar a Lleida: per això s’hi indica aquesta ciutat). En aquest rètol pagat pel Ministeri de Foment espanyol les carreteres estatals tenen el codi en un requadre vermell, mentre que la carretera catalana té el codi en un requadre carabassa. En aquesta altra imatge (d’una notícia del diari El Punt Avui) es veu el giratori que hi ha a prop de Valls on enllacen la C-51 (la carretera de Valls al Vendrell) i la N-240 (la carretera de Tarragona a Lleida, passant per Valls, Montblanc i Borges Blanques). El senyal per a agafar la C-51 és dins la carretera N-240, estatal; per això el codi C-51 apareix dins un requadre carabassa.

La pregunta pot brotar de qualsevol cervell: potser és que la Generalitat, quan va rebre les competències en matèria viària, ja va preparar la senyalització per quan Catalunya esdevingui un Estat? 

Aquesta transgressió -si se’n pot dir així- de la codificació simbolicoestatal feta per la Generalitat no ha motivat cap queixa per part dels mitjans de comunicació unionistes. Però no us estranyi que un dia o altre surti -més ben dit facin sortir- la polèmica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.