diumenge, 14 d’octubre de 2012

“Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes” (sic)

Que en quedi constància per a la història: el ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, va dir al Congrés de Diputats (11-10-2012) que “Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes”. Ho deia a l’entorn de la possible intervenció del Govern espanyol (en mans del Partit Popular) sobre el sistema educatiu català. Aquestes declaracions van anar precedides d’unes altres del mateix ministre en què deia que l’augment de l’independentisme a Catalunya era causat pel sistema educatiu català (com si els professors es dediquessin a rentar cervells!).

En una societat occidental com la nostra, on la democràcia i els drets humans són la base de la governança, unes declaracions així són impensables. I, de fet, si un dirigent polític les digués autòmaticament seria cessat. Que un ministre espanyol digui això mostra el grau de democraticitat que hi ha a Espanya; i que no l’hagin cessat també diu molt. Fins i tot pedagògicament fa posar els pèls de punta: Espanya és un país amb un fracàs escolar molt alt i el ministre del ram, en comptes d’activar mesures per a combatre això, ho deixa de banda i es dedica a... adoctrinar! No ha d’estranyar, doncs, que cada vegada més els mitjans de comunicació internacionals associïn les polítiques del PP amb les d’un país de pandereta.

El que és evident és que l’objectiu polític exposat per en Wert té un tuf de colonialisme impropi del segle XXI. Sembla talment com si el ministre encara visqués als segles XVIII o XIX. Tracta els catalans com a súbdits desprovistos de drets. Que ell creu que el sistema educatiu català no fa prou per a infondre espanyolitat? Cap problema, es canvia la llei -ho va proposar el mateix ministre dies abans- i avall. Així la Generalitat no té cap capacitat per a decidir, el ministeri talla el bacallà i la Generalitat a callar. Que els ciutadans catalans ho veuen d’una altra manera? Cap problema, s’imposa la directriu educativa i que la ciutadania s’ho empassi tant si li agrada com si no, que per això manen ells i no la gent.

A banda: des del punt de vista geopolític les declaracions del ministre són diàfanes. Per a ell, Catalunya no és Espanya. Si Catalunya fos Espanya, els elements culturals catalans (llengua, cultura popular, literatura en català, etc.) serien considerats patrimoni espanyol. Així, un xiquet que parla català seria vist com a enterament espanyol a tots els efectes. Però es veu que no. Per a en Wert, si un xiquet parla català i no connecta amb els toros i les peinetes és que no és prou espanyol, i cal adoctrinar-lo. Senyal, doncs, que per a en Wert ser català és no ser espanyol. I, és clar, perquè Catalunya sigui plenament espanyola, ell entén que cal desproveir-la de catalanitat i inculcar-hi espanyolitat. En resum, per a ell catalanitat i espanyolitat no poden ser conceptes inclosos l’un dins l’altre -com en principi hauria de preveure l’espanyolisme-, sinó oposats (el mateix ministre parla de les “dues identitats” com si fossin coses separades).

Francament, si jo fos docent al sistema educatiu espanyol em faria basarda tindre un ministre que advoca per adoctrinar en comptes de mirar de resoldre els problemes del món educatiu. Malament rai, quan passa això!

PS.- Per cert: ja als anys 30 del segle XX els colpistes falangistes tenien per objectiu espanyolitzar Catalunya; vegeu l’acudit publicat aleshores, on tal operació la duen a terme soldats nord-africans, alemanys i italians...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.