dissabte, 23 de juny de 2012

L’esperpent de l’aragonès oriental de la Franja (més si es compara amb Eslovènia i Sèrbia)

Com sabeu, la Diputació General d’Aragó, en mans del PP, té previst modificar la Llei de llengües de l’Aragó. Actualment, aqueixa llei dóna al català de la Franja un mínim reconeixement; també n’hi dóna a l’aragonès, una llengua viva al Pirineu però en risc d’extinció. Ara el Govern aragonès diu que el que es parla a la Franja no és català, sinó una altra cosa (concretament, “aragonès oriental”).

Aquesta mesura legal és un esperpent. En tot cas, lliga amb la política del PP valencià d’anorrear el català al País Valencià, on no s’obren línies d’escola en valencià malgrat que ho demanen 30.000 famílies o es tanquen repetidors de TV3 com si visquessin en un règim totalitari. I també amb la recent línia del PP de les Illes, al capdavant del qual hi ha en Ramon Bauzá. Tradicionalment el PP illenc havia sigut respectuós amb el català (escolarització en català, administracions públiques en català, el canal de televisió IB3 en català, recepció de TV3 a les Illes, participació en l’Institut Ramon Llull, etc.) però ara s
hi ha posat a la contra (i per això hi ha una contestació social molt forta a les Illes). Val a dir que alguns membres del PP illenc, com el batlle de Manacor, s’han plantat i s’han negat a seguir aquesta política. Però en comptes d’escoltar-lo, la direcció del PP li ha estirat les orelles i li ha exigit que plegui. Es veu que la direcció del partit considera que tindre criteri està renyit amb ser del PP.

Com es pot qualificar tal actitud? Se’ns poden acudir molts adjectius, però el magistral periodista Manuel Cuyàs, d’El Punt, ho retrata a la perfecció a l’article “Català de la Franja” (El Punt Avui, 22-6-2012). No us el perdeu; té perles com aquesta:

“neguen el nom de català a l’idioma de que es parla a la Franja d’Aragó [per motius polítics] [...], però com que quan m’indigno em vénen ganes d’insultar prefereixo pensar que ho fan perquè són burros i d’aquesta manera els puc dir burros. Els insults polítics -«demagogs», «genocides culturals»- tenen una arrel grega o llatina que els resta eficàcia i contundència. Burros és la paraula. Tan burros, que sembla que no hagin anat mai a escola, ni de pago ni d’elit.”

Clar i català.

Tot plegat em fan vindre tres idees.

Primera idea. Un govern a mans del PP impulsa una mesura que sols pot qualificar-se d’anticientífica i antisocial. És com obligar les escoles a dir que en Darwin i els recercadors d’Atapuerca s’equivoquen, i que la història de la Humanitat comença amb Adam i Eva (o que les balenes són peixos i no mamífers, o que el Sol es mou engir la Terra). Des del punt de vista filològic fins i tot és d’allò més ridícul. S’amaga el nom científic internacional d’una llengua (“català”) per politiqueria i odi/menyspreu i s’agafa el nom científic internacional d’una altra llengua (“aragonès”) per a designar-lo, amb l’aberració científica que això representa. Això és com a mínim indigne, i la consellera d’Educació i Cultura del Govern aragonès hauria de dimitir o ser cessada, perquè no està gens preparada per a prendre decisions sobre aquests camps.

I mentre la comunitat científica i acadèmica (universitats d’arreu, Insitut d’Estudis Catalans, el mateix ministre de Cultura espanyol senyor Wert -que no destaca precisament per ser el millor ministre del ram-) fan veure que és una mesura macarrònica i anticientífica, el PP català no diu res. Tinc de pensar, doncs, que el PP vol que l’escola difongui dades contràries a la ciència. És així, benvolguda Alícia?

Segona idea. La mesura legal que promou el Govern aragonès té un deix d’excloentisme. Diu que no anomena “català” el català de la Franja perquè no vol que una institució “de fora” hi tingui res a dir. O sigui, que l’Institut d’Estudis Catalans, que és qui fixa l’ortografia i la normativa gramatical del català, tingui capacitat de decisió. Alerta: “de fora”. Ara resulta que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua té la seu a Saragossa, en comptes de Madrid. O és que el Govern aragonès entén que Madrid no és “fora” i Barcelona sí? Com és que del castellà que es parla a l’Aragó no se’n diu “aragonès central”? O estem davant d’un cas d’odi i desdeny envers el fet català?

(Això em recorda quan el Govern valencià, també a mans del PP, volia que, a l’assignatura de Literatura Catalana dels instituts, només es tractessin autors valencians i no es tractessin autors illencs o catalans. Però curiosament no van proposar que a Literatura Espanyola s’estudiessin exclusivament autors valencians -com Azorín-, i sí que volien que s’hi estudiessin autors nascuts fora del País Valencià. Curtesa de mires és una expressió molt suau per a descriure aquesta actitud.)

Tercera idea. Comparar la Franja amb altres realitats europees semblants fa veure el grau d’inconsciència, infantilisme, autoritarisme i imbecil·litat que hi ha entre la casta política espanyola. Vegeu el cas de l’hongarès. Arran del Tractat de Trianon (1920), Hongria, com a perdedora de la Primera Guerra Mundial, va veure com li retallaven bona part del seu territori (que per cert ara els partits d’extrema dreta, i bona part de la societat hongaresa, reclamen). Un bocí d’aquesta part retallada era a Croàcia (fins al mar), on la gent parlava serbocroat. Però la majoria de zones perdudes eren de parla hongaresa. Algunes ho eren de sempre (les zones meridionals de l’actual Eslovàquia o el Burgenland ara austríac, on hi havia una minoria alemanya). D’altres ho són per una política de magiarització empresa per les autoritats austrohongareses (cas de Transsilvània, ara Romania: hi ha zones tradicionalment hongaresoparlants però d’altres tradicionalment romaneses que van ser magiaritzades). En totes aquestes zones, a principi del segle XX, gairebé tothom parlava hongarès; ara el parla la meitat de la població.

Aquesta realitat provoca friccions entre Hongria, d’una banda, i Eslovàquia i Romania, de l’altra. Però hi ha zones on la cosa s’ha gestionat bé. Els països veïns d’Hongria pel sud (Eslovènia i Sèrbia) ho han resolt d’una manera exemplar. Per exemple, a Eslovènia només hi ha una ciutat hongaresoparlant, Lendava. Allà els rètols estan tots en hongarès i eslovè, tant els de particulars (botigues, bars, etc.) com els eclesiàstics com els oficials (ajuntament, delegacions dels Govern eslovè, etc.) Pregunta: quants rètols oficials hi ha en català i castellà a Fraga? Encara més: les dependències oficials (ajuntament, delegacions dels Govern eslovè, etc.) tenen dues banderes, l’hongaresa i l’eslovena. Ja sé que Catalunya i Aragó comparteixen bandera; però si el Govern de Saragossa oficialitzés l’antiga ensenya aragonesa (el quarter superior dret, de color blau o lila, que hi ha a l’escut aragonès), em demano: a Fraga hi hauria la senyera quadribarrada -pels catalans- i la blava -pels aragonesos-?

Algú pot dir-me que Eslovènia és un país civilitzat que sap gestionar aquestes coses. En efecte, la minoria italiana que viu a Eslovènia té certs drets educatius. I se’m dirà que Sèrbia, la principal responsable de la Guerra dels Balcans (amb genocidis inclosos), segurament no és tan permissiva. Doncs no. A la Voivodina, regió del nord de Sèrbia, la part més propera a Hongria és hongaresoparlant, amb la ciutat de Subotica al capdavant. Les administracions públiques d’aquesta ciutat envien tota la documentació a la seva gent en serbocroat (escrit en alfabet llatí per als croats i en alfabet ciríl·lic per als serbis) i en hongarès. Pregunta: a la gent de Fraga, quan una administració pública els tramet una documentació, en quines llengües està aqueixa documentació? A més, qualsevol habitant de Subotica que hagi d’anar a un judici (com a acusat, com a testimoni, etc.) té dret a expressar-se en hongarès. I si el jutge no entén l’hongarès atura el judici i... fa vindre un traductor. Pregunta: quanta gent de Fraga té dret a parlar en català al jutjat de la ciutat? I què fa un jutge de Fraga (i de València, i algun cop també de Tarragona) quan no entén un testimoni que parla en català?

Em sap greu per la gent de la Franja, que se’ls margina i arracona com si fossin empestats. I també em sap greu per la bona gent que viu a l’Aragó i que lluita per la dignificació de l’aragonès (com la gent jove i ja de mitjana edat de Binéfar que té les idees clares). Han de patir uns polítics ineptes.

2 comentaris:

  1. RADERA DE TOTE AQUESTA "CHORRADA", NO SI POT AMAGAR,LA POR DE PERDRE TERRITORIALMENT LA FRANJA A L' HORA DE LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que, ras i curt, el que hi ha és una ofensiva contra el català perpetrada pels governs autonòmics del PP en territoris catalanoparlants (Aragó, País Valencià, Illes). Com que a Catalunya no pinten res les agressions les fan via sentències judicials (perquè el món judicial sí que el controlen). En altres països això es designa amb el terme "genocidi cultural". Negar el nom d'una llengua (Aragó), negar l'escolarització en català a 30.000 famílies (País Valencià) o permetre que el funcionariat ho sigui sense conèixer una llengua oficial (Illes) què és, sinó una política adreçada a destruir el català? I tot això passa ara que el procés d'independència de Catalunya s'ha engegat, però també passaria si no s'hagués engegat. Per això crec que són coses que poden considerar-se a part l'una de l'altra. Ep, és la meva percepció!

      Elimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.