dilluns, 9 de juliol de 2012

“Alemanya ha de...!” No, senyors, Alemanya no “ha de” res: que cadascú carregui amb les seves responsabilitats

Fa temps que els tertulians del programa 8 al Dia (el programa d’en Josep Cuní al canal 8TV) critiquen durament Alemanya. Una crítica exposada especialment pels tertulians propers a l’establishment: n’Antich, en López Burniol, en Milián Mestre, en Carol, etc. En d’altres mitjans (TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, La Vanguardia, El Mundo, etc.) també se sent la mateixa cançó de l’enfadós.

La idea d’aquests opinadors (i en certa manera del Govern espanyol) és que Alemanya fa malament perquè, obligant Espanya a reduir el dèficit governamental, pot fer que Espanya se’n vagi a la ruïna.

A parer meu, aquesta idea, aquest retret, aquest to d’exigència, està fora de lloc. És erroni en el fons i de retruc massa dur en la forma.

Ja que la gent està cansada de paraules i més paraules que costen d’entendre i que no van enlloc, farem l’exercici d’explicar la crisi financera espanyola a un xiquet de 6 anys.

D’entrada: és evident que ningú (ni una persona, ni una comunitat de veïns, ni una empresa, ni un govern) pot estirar més el braç que la màniga. S’entén que si hom n’ingressa 8 i en gasta 10 acabarà malament. Si, malgrat les evidències, hom n’ingressa 8 i en gasta 10, és responsabilitat seva si finalment té problemes. La responsabilitat és seva i només seva; no pas del seu veí o amic.

Ara l’Estat espanyol recapta molt poc a causa de l’atur i de la crisi econòmica. La pregunta és: si recapta menys, només té tres opcions. Primer, retallar serveis. Segon, apujar impostos. Tercer, demanar prestat. Aquesta tercera via consisteix bàsicament a demanar diners als mercats financers (amb bons i lletres). El problema de la tercera via és que la gent que deixa diners a l’Estat espanyol no se’n fia i per això li exigeix interessos alts (és la famosa prima de risc). Un prestador de diners no està obligat a fiar-se de ningú i pot demanar un interès alt. Qui rep els diners pot negar-se a pagar interessos alts, però lògicament també renuncia al préstec. Si fa això, el Govern espanyol estronca la tercera via. Per tant només li queden les dues primeres opcions. La pujada d’impostos no li agrada, per raons comprensibles (s’alenteix més l’economia, el poble pot castigar-lo electoralment, etc.). Però llavors el Govern espanyol (i els tertulians) exigeixen un gest a Alemanya. Atenció: exigeixen. I quan Alemanya o una institució internacional (FMI, Banc Central Europeu, etc.) diu a Espanya que moderi el dèficit si vol ajudes, al Govern espanyol per aquí li entra i per aquí li surt.

Pregunto. Quina obligació té el Govern alemany de salvar un altre govern (sigui Grècia o Espanya)? Des de quan un govern ha de posar diners en un altre govern? Recordem que el Govern alemany rep diners dels seus ciutadans per la via dels impostos (i també dels mercats financers). Un alemany que té dificultats per a arribar a fi de mes ha de donar diners al seu Estat perquè li forneixi serveis, no pas per a salvar un altre govern (l’espanyol) que ha estirat el braç més que la màniga. Hi estem d’acord?

Fa pena veure el to d’aquests contertulians (i del Govern espanyol), ple d’exigència. Si el Govern espanyol gasta més del que ingressa, no és un problema exclusivament seu? Quina obligació té un altre Estat de salvar-lo?

Amb Bankia el mateix. Per què la ciutadania alemanya ha de posar diners per a salvar un banc d’un altre país (Espanya)? Si un banc (entitat privada) ho ha fet molt malament en la seva gestió, per què un ciutadà d’un altre país hi ha de posar diners? Fins i tot és molt discutible que els ciutadans espanyols tinguin de posar-hi diners; més ho és, doncs, que hi posi diners un ciutadà alemany.

La pregunta que faig és sobre obligacions, ja que el to dels tertulians (i del Govern espanyol) és aquest: “Alemanya ha de...”. Ja sé que molts estalviadors alemanys han comprat deute públic grec. Però no parlo de si a Alemanya li convé o no fer una cosa, sinó si hi està obligada.

Si un Estat gasta més del que ingressa és problema seu. Si un banc ha fet mala gestió és problema seu. Cap altre Estat està obligat a resoldre aquests dos problemes, i menys a posar-hi diners.

No entenc com els tertulians van amb aquestes exigències. Qui estira més el braç que la màniga s’ha de responsabilitzar ell solet de les seves actuacions.

Si el Govern espanyol gasta més del que ingressa que s’espavili. Si Bankia ho ha fet malament que s’espavili. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats, senyors. No assumir responsabilitats i, per contra, exigir és, ras i curt, d’immadurs. I si al capdavant del Govern espanyol i de les entitats que van formar Bankia (i altres entitats bancàries, com la CAM, CajaSur, Caja Castilla - La Mancha, etc.) hi ha immadurs és un problema de la ciutadania espanyola, no pas de la ciutadania alemanya.


En resum: si Espanya se’n va a la ruïna és pel mal fer dels espanyols (o del Govern espanyol i els bancs espanyols, si hem de ser estrictes; però també per un model econòmic ruïnós). Carregar les culpes a un altre Estat és d’irresponsables i d’immadurs.

4 comentaris:

  1. Formar part de l'ADN espanyol, donar les culpes als altres

    ResponElimina
  2. EN TEORIA ESTEM EN EL MATEIX BARCO OI?...

    ResponElimina
  3. Oliva, deus voler dir que ens obliguen a estar al mateix vaixell (en procés d'enfonsament, per cert).

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.