dijous, 13 de setembre de 2012

Adéu Espanya; hola futur

Amics, amigues:

Com sabeu, solc fer escrits molt llargs. Només en comptades ocasions els he fet breus. Per exemple, quan ETA va anunciar que es dissolia. Per la importància del fet era obligat apuntar els escenaris que s'obrien.

L'èxit de la manifestació independentista de l'11-9-2012 ha esberlat tots els escenaris polítics a Catalunya i Espanya. Per tant, també toca fer un comentari al blog. Però, per desgràcia, necessitaríem tant i tant i tant i tant d'espai que no acabaríem.

El que és evident és que aquesta manifestació marca un punt d'inflexió. No és que faci història, sinó que trenca la història (manllevo una frase d'un tertulià de RAC1 del 13-9-2012). Des del mateix dia 11 els mitjans catalans treuen fum les 24 hores. Tots estan analitzan el què i el com i el quan. Tots veuen que la cosa és pràcticament irreversible. Fins i tot gent que hi era refractària dins a Catalunya (el director del Diari de Tarragona, l'alcalde de Tarragona, en Juan Carlos Girauta, el director de La Vanguardia, etc.) ja diuen tots que cal fer un referèndum (que en alguns casos serà per a demanar el "no").

No puc dir res més. Perquè no acabaria. Només puc aconsellar a tothom que segueixi la premsa catalana i mundial -l'espanyola no hi ajuda: la caverna mediàtica desbarra i TVE ho amaga; només El País ha donat algunes idees importants als espanyols-; que llegeixi tots els articles d'opinió; que escolti la veu dels economistes, dels sociòlegs, dels juristes i dels politòlegs que són entrevistats per ràdio i televisió; que segueixi els blogs; que s'informi per les ràdios catalanes -RAC1 i Catalunya Ràdio han excel·lit en el tractament informatiu- i per les taules de tertulians -sobretot 8TV i TV3-; que llegeixi els llibres sobre el tema (Delenda est Hispania, per exemple; o tots els que parlen de la situació econòmica de Catalunya quan sigui un estat)... Perquè els dies, les hores, els minuts que vénen seran de vertigen i viurem uns moments històrics. S'ha publicat i s'ha dit tanta cosa, i encara el que es dirà! Que tothom s'informi, que tothom debati, que els unionistes puguin expressar les seves raons, que les notícies flueixin (perquè flueixen a raig: en dos dies la Comissió Europa ha canviat tres vegades de parer sobre si Catalunya romandria o no a la Unió Europea; en menys de 10 dies n'Artur Mas haurà de fer passos importantíssims). El futur és aquí mateix.

4 comentaris:

  1. Si per mi fos ja seríem un estat independent des de fa segles. Però em fa molta por, que si actualment es fes un referèndum estic convençuda que sortiria el no. I llavors ja podem tancar i llençar la clau, s'hauria acabat el catalanisme i el nostre país. O és que no aneu pel carrer i pel transport públic, les botigues (arreu de Barcelona, jo sóc la que em sento estrangera) i si es convoqués una votació dels (empadronats) només a Barcelona ja tombaria qualsevol SI de les províncies. M'agradaria equivocar-me de mig a mig, però molt em temo que no.

    ResponElimina
  2. Si per mi fos ja seríem un estat independent des de fa segles. Però em fa molta por, que si actualment es fes un referèndum estic convençuda que sortiria el no. I llavors ja podem tancar i llençar la clau, s'hauria acabat el catalanisme i el nostre país. O és que no aneu pel carrer i pel transport públic, les botigues (arreu de Barcelona, jo sóc la que em sento estrangera) i si es convoqués una votació dels (empadronats) només a Barcelona ja tombaria qualsevol SI de les províncies. M'agradaria equivocar-me de mig a mig, però molt em temo que no.

    ResponElimina
  3. Anònim(a), hi ha molta gent que viu a Barcelona i que és aliena al procés d'independència de Catalunya... però que també tant li fa si Espanya es divideix en dos Estats (Catalunya i la resta). Pensa que hi ha gent -com tu o jo i altres blogaires- força polititzats, que som els que opinem, llegim, ens documentem, debatem... però una part molt important de la societat és passiva políticament, passa d'això, tant li fa si s'esdevé una cosa com una altra... I molta gent d'aquesta que descrius en realitat deixaran fer. Tingues esperança: la quantitat de gent castellanoparlant favorable a la independència és més alta del que voldrien Ciutadans i PP (veges el Baix Llobregat).

    ResponElimina
  4. I tant, Xavier. Després de veure tants castellanoparlants a la mani, avui només es pot dir que és català qui vol ser català, ens agradi o no.

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.