Sovint els nacionalistes catalans consideren que des d’Espanya no se’ls escolta. En bona part és així: de nacionalistes espanyols n’hi ha molts i una part important brama en comptes de dialogar.
Tanmateix, no seria just reduir-ho tot a aquest escenari. Per sort, a Espanya hi ha gent sensata i d’esperit demòcrata. Lluny els estirabots -per dir-ho suau- de l’espanyolisme ranci, aquest grup de gent defensa l’entesa amb els catalans i -el que és més important- respecta el seu dret a decidir.
Passada la gran manifestació de l’11-9-2012, quan alguns polítics, comentaristes i periodistes espanyols van començar a criticar, menystindre i insultar els catalans, al cap de poc altres persones van manifestar el seu posicionament defensant el dret d’autodeterminació per a Catalunya. Entre d’altres, podem esmentar el periodista i xòuman El Gran Wyoming, que lamenta la deriva antidemocràtica d’Espanya envers Catalunya; el catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera (autor del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva (2008)), crític amb el supremacisme lingüístic de les elits polítiques madrilenyes envers les altres llengües espanyoles; o l’entrenador de la selecció espanyola de futbol, en Vicente del Bosque, que va afirmar (en una entrevista a la Cadena Ser) que, pel fet de viure en una democràcia, els catalans tenien dret a decidir el seu futur nacional. S’hi poden afegir altres noms, és clar, com els actors espanyols que participen al film Fènix 11·23, estrenat el 9-11-2012, que relata la traumàtica experiència viscuda per un nano de 14 anys acusat de terrorisme i jutjat a l’Audiència Nacional per demanar l’etiquetatge en català (en Joel Joan, promotor del film, va ser entrevistat per en Jordi Basté a RAC-1 i va explicar com aqueixos actors es plantegen el film amb voluntat d’obrir un procés de reflexió sobre les actituds antidemocràtiques de l’Estat espanyol). El mateix 9-11-2012 un seguit d’intel·lectuals signen el manifest “Por el reconocimiento del derecho de autodeterminación”, publicat al diari Público.
En resum, cal lamentar la intransigència que ve de l’Espanya profunda. Però precisament en aquest context cal esmentar -i agrair- l’existència d’altres veus espanyoles que respecten el fet diferencial català i la democràcia. Un reconeixement, doncs, a aquesta gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.