diumenge, 18 de novembre de 2012

Les falsedats del PP i d’Alícia Sánchez-Camacho sobre la independència de Catalunya

El Partit Popular (PP) i la seva candidata a presidir la Generalitat, n’Alícia Sánchez-Camacho, diuen que passaran coses gravíssimes si Catalunya esdevé Estat. Bé: totes les dades que aporten, sense excepció, són qüestionables; i la majoria són directament mentides. Només cal conèixer un poc la realitat econòmica i política del nostre entorn (Europa, etc.) per a veure-ho. Analitzem-les.

1) UNIÓ EUROPEA: UN CAS DE CURTESA DE MIRES DELS ESPANYOLS

Segons el PP, si Catalunya esdevé Estat automàticament serà expulsada de la Unió Europea (UE). És més: els ministres del PP amenacen que Espanya vetarà per sempre més l’entrada de Catalunya a la UE (per a entrar a la UE cal el vistiplau de tots els que ja hi són a dins). Per a argumentar-ho reporten un informe del 2004 sobre la independència d’Algèria (1962) respecte de França i de declaracions de comissaris europeus prèviament pressionats (vegeu el cas de na Viviane Reding, que després de dir una cosa al Diario de Sevilla la fan rectificar). Poca cosa més.

El tema dóna molt de si. Per exemple, que el Govern espanyol amenaci que impediran per sempre més l’entrada de Catalunya a la UE revela com Espanya estima Catalunya. (I hom pot fer a la senyora Sánchez-Camacho aquesta pregunta: vostè defensa que els catalans rebin menyspreu i amenaces per part del poder de Madrid, avui en mans del PP? No parlo de dir que Catalunya serà expulsada de la UE, sinó de dir que Espanya vetarà per sempre l’entrada de Catalunya a la UE.)

Ara, pel que fa a la UE, la gent del PP obvia tres detalls.

Primer detall: en aquest tema, els espanyols tindrien d’aplicar el sentit comú, la reflexió i la intel·ligència (i no pas la testosterona, l’esgarip, l’exabrupte i la intimidació, comportament típic de l’abusananos que ha sigut tradicionalment Castella). I aquests elements diuen que el més probable és que la UE perfili una solució per a casos com el català, facilitant la permanència. La raó és que hi ha casos similars en perspectiva, com Escòcia, en què la Gran Bretanya ja ha dit que, si Escòcia es fa independent, haurà de romandre dins la UE (i ho ha dit malgrat que el Govern espanyol ha pressionat el Govern britànic perquè cap dels dos no reconegui ni Escòcia ni Catalunya). No veure-ho així és no entendre l’esperit europeu. No dic que la UE no vetlli pels interessos dels Estats membres (és clar que ho fa!); però també vetlla pels seus interessos, i a la UE no li convé que hi hagi secessions dins seu i no donar-hi resposta. I és que a la mateixa UE tampoc li convé que hi hagi una Noruega al sud, és a dir, un Estat ric que no aportaria diners a la UE mentre que la UE ha de rescatar i mantindre dos Estats empobrits com són Portugal i la futura Espanya sense Catalunya (vegeu l’editorial d’en Vicent Partal “La ‘Catalunya noruega’ sí que fa por a Brussel·les”, Vilaweb, 16-9-2012).

Segon detall: Espanya necessita Catalunya dins la UE. Al marge del que farà la UE, que ningú no dubti que Espanya farà tots els possibles perquè Catalunya romangui dins la UE. Ara bramen per a difondre por i avortar el procés d’independència amb males arts; però quan el poble català hagi votat en un referèndum d’independència no tindran més remei que apostar pel manteniment de Catalunya dins la UE. Ho explica l’economista Xavier Sala-i-Martín. La major part d’exportacions d’Espanya es fan per carretera o tren. Això vol dir que totes les mercaderies produïdes a Espanya que van a Europa passen pel País Basc (Irun) o Catalunya (bàsicament per la Jonquera: Aran és un coll d’ampolla); i no poden passar per enlloc més. Recordem que pel volum de trànsit de les mercaderies cal una bona autopista, no una carretereta d’un sol carril per sentit; d’aquí la importància de la Jonquera. Si Espanya vol vetar la permanència de Catalunya a la UE vol dir que ells mateixos es posen una frontera (dos cops) entre Espanya i Europa i hauran de pagar aranzels dos cops (a banda de pagar el peatge de les autopistes catalanes). En fi, els espanyols no entenen que Catalunya, pel seu perfil econòmic, fora de la UE pot subsistir, com Noruega o Suïssa (encara que dins la UE seria l’escenari òptim); però Espanya ho tindria magre si impedeix el manteniment de Catalunya a Europa. Si els espanyols es mantenen tossuts en el vet només aconseguiran empobrir-se (vull dir empobrir-se més del que ja ho estan, que és molt). En resum: Catalunya es mantindrà dins la UE no només perquè la UE ho reconegui sinó perquè Espanya treballarà activament per Catalunya.

Tercer detall: obvien la resposta oficial de la Comissió Europea (CE) sobre el tema. La CE ha dit que només opinarà si hi ha una demanda concreta i oficial per part de l’Estat espanyol. Dit altrament: Espanya ha de formular la pregunta a les institucions europees, i aquesta pregunta ha de fer referència directa a l’escenari de la secessió (és a dir, la pregunta seria “Què passa ara que Catalunya opta per ser un Estat independent?”). I aquest tràmit és el que Espanya no vol fer de cap manera. El govern espanyol demana a la UE que es posicioni a la prèvia, és a dir, que digui d’entrada que Catalunya serà expulsada de la UE abans que s’engegi el procés secessionista. Però la CE demana que, per a donar resposta a aquesta qüestió, primer cal que l’Estat formuli la pregunta explícitament. Per què Espanya no vol formular la pregunta? Perquè si la formula està reconeixent que legalment és possible la independència de Catalunya.

(Per si algú creu que aquesta visió és esbiaixada, en té prou de llegir les opinions que vénen d’Espanya quan apliquen el sentit comú, la reflexió i la intel·ligència. Vegeu, a tall de mostra, l’article “Cataluña y la UE: hay que leer entre líneas” d’en Miguel-Anxo Murado, The Huffington Post, 8-11-2012.)

2) LA IGNORÀNCIA ABSOLUTA QUAN FAN VEURE QUE HI HAURÀ FRONTERES

El PP dóna a entendre que, si Catalunya esdevé Estat i automàticament és expulsada de la UE, això comportarà que es posin fronteres entre Catalunya i la resta del món, fet contrari a l’evolució dels temps.

Això és fals. Són els tractats de Schengen els que permeten la lliure circulació de persones i béns entre països, i no pas els tractats de la UE. Això vol dir que hi ha països de fora de la UE que participen de l’espai Schengen, com Islàndia, Suïssa o Noruega. Per tant, amb Catalunya fora de la UE, podria romandre perfectament dins l’espai Schengen.

3) LA PARADOXA DE LES AJUDES A LA PAGESIA: MENTRE UNA CATALUNYA FORA DE LA UNIÓ EUROPEA PODRIA DESTINAR-HI MÉS DINERS, ARA SE SAP QUE ESPANYA PERDRÀ AJUDES EUROPEES A LA PAGESIA

Segons la senyora Sánchez-Camacho, si Catalunya esdevé Estat, i a parer seu Catalunya queda fora de la UE, els pagesos catalans perdran els diners que reben de subvenció de la Unió Europea (la famosa Política Agrària Comuna, més coneguda com a PAC).

La senyora Sánchez-Camacho no diu, però, que Catalunya aporta cada any 2.300 milions d’euros a les arques comunitàries -a través de l’Estat espanyol- i que només rep -a través d’ajudes a la pagesia- 530 milions d’euros anuals; són dades del sindicat Unió de Pagesos. Si Catalunya hagués de marxar de la UE, podria destinar igualment 530 milions d’euros a la pagesia i encara sobrarien 1.780 milions d’euros (perquè fora de la UE no cal aportar res a la UE, evidentment). Cal recalcar que la gent d’Unió de Pagesos, a diferència de la senyora Sánchez-Camacho, es dedica a l’agricultura.

El més curiós, però, és que això la senyora Sánchez-Camacho ho diu al mateix temps que la UE està elaborant els pressupostos per al període 2014-2020 i, segons aquests pressupostos, Espanya perdrà les ajudes a l’agricultura. Vaja: ara resulta que mantindre’s dins Espanya sí que implica perdre les ajudes europees a la pagesia. (Oi, senyora Sánchez-Camacho, que això ho explicarà als pagesos?)

4) LA IGNORÀNCIA (O MALA FE) EN EL TEMA DELS TÍTOLS UNIVERSITARIS

Segons la senyora Sánchez-Camacho, si Catalunya esdevé Estat els títols universitaris catalans no tindran validesa.

Una afirmació així només demostra que la senyora Sánchez-Camacho no té ni idea de com funciona el sistema universitari i la verificació de títols. Perquè ho sàpiga la senyora Sánchez-Camacho, avui un títol verificat per una agència catalana ja és vàlid a tot Europa, pel simple fet que aquesta agència catalana forma part de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Per a formar part d’aquest espai no és necessari pertànyer a la UE (vegeu el cas del Principat d’Andorra).

El que no explica la senyora Sánchez-Camacho és que l’Estat espanyol va optar perquè les carreres universitàries duressin 4 anys en comptes de 3, que és el que duren a tot Europa. I això que Espanya es va sumar al procés de Bolonya, pensat per a unificar la durada de les carreres universitàries arreu d’Europa. Les males veus diuen que Espanya va optar per 4 anys perquè s’assemblessin a... les de Sud-amèrica. Ja veieu quina vocació europeista tenen a Madrid. I després volen donar-nos lliçons d’homologació de títols universitaris...

(Una altra pregunta a la senyora Sánchez-Camacho: si vostè no coneix en absolut el funcionament del sistema universitari europeu, com gosa aspirar a presidir un país?)

5) LA IGNORÀNCIA (O MALA FE) DE LA PÈRDUA DE TARGETA SANITÀRIA EUROPEA

Segons el PP, si Catalunya esdevé Estat, i a parer seu Catalunya queda fora de la UE, els catalans perdran la targeta sanitària europea. Una afirmació així només demostra que qui la diu no té ni idea de com funciona el sistema sanitari europeu.

La targeta sanitària europea s’aplica en diversos països, la majoria de la UE; però també n’hi ha de fora de la UE, com Noruega, Suïssa, Liechtenstein o Islàndia. Només cal adherir-se a un tractat internacional (European Free Trade Association (EFTA)), cosa que l’Estat català pot fer.

(Una altra pregunta a la senyora Sánchez-Camacho: si vostè no coneix en absolut el funcionament del sistema sanitari europeu, com gosa aspirar a presidir un país?)

6) LA IGNORÀNCIA (O MALA FE) DE L’EXPULSIÓ DE L’EURO

Segons la senyora Sánchez-Camacho, si Catalunya esdevé Estat, i a parer seu Catalunya queda fora de la UE, Catalunya quedarà exclosa de l’euro. Una altra dada que no es correspon amb la realitat.

L’euro és la moneda de la UE; però un país de fora la UE també pot usar-lo. Així, tant Montenegro com el Principat d’Andorra fan servir l’euro.

De fet, cada país escull quina moneda utilitza. Pot fer servir la seva pròpia moneda o bé pot fer servir la d’un altre país (per exemple, diversos països sud-americans empren el dòlar dels Estats Units). Fins i tot un país pot tindre la seva pròpia moneda i alhora fer servir de facto una altra en paral·lel; és el que fa Hongria, amb el florí com a moneda però on tot es pot pagar amb euros (fins i tot hom pot tindre hipoteques amb euros, i amb altres monedes, com el franc suís).

En conseqüència, Catalunya podria emprar l’euro seguint la pràctica internacional. Dir una altra cosa és faltar a la veritat.

(Nova pregunta a la senyora Sánchez-Camacho: vostè creu que està legitimada per a representar els catalans que la votin si dóna informació falsa als seus conciutadans?)

7) LA IGNORÀNCIA (O MALA FE) DE LES PENSIONS: DIUEN QUE UN ESTAT CATALÀ NO PODRÀ PAGAR-LES QUAN PROMPTE L’ESTAT ESPANYOL NO PODRÀ PAGAR-LES

Segons el PP -i la senyora Sánchez-Camacho ho ha remarcat sovint-, en una Catalunya independent no es podrien pagar les pensions als jubilats ni les prestacions d’atur.

Res més lluny de la realitat. Catalunya té una economia solvent i podria pagar amb escreix aquests deures. Actualment els cotitzadors catalans estan donant diners a l’Estat espanyol per a pagar pensionistes catalans i pensionistes d’altres parts de l’Estat espanyol. Només cal saber un mínim d’economia, com explica l’economista Xavier Sala-i-Martín.

El que no explica el PP és que, avui dia (final del 2012), ja hi ha dificultats per a pagar les pensions a l’Estat espanyol. S’ha recorregut als estalvis de les cotitzacions; però això també s’acabarà si l’economia espanyola no repunta, i tot fa pensar que trigarà moltíssim a repuntar. Per tant, el que està en perill avui dia és que els pensionistes i aturats catalans cobrin pel simple fet de cobrar d’Espanya. En realitat, només amb l’Estat català es pot garantir que els pensionistes i aturats cobrin llurs prestacions.

(Senyora Sánchez-Camacho: com és que no explica que el sistema espanyol de pensions està abocat a mitjà termini a quedar-se a zero? I, encara més: a algú que falta a la veritat quan parla d’afers públics no li hauria de caure la cara de vergonya?)

8) LA FUTUROLOGIA (O MALA FE) SOBRE LA DOBLE NACIONALITAT DELS HISPANOAMERICANS

Segons la senyora Sánchez-Camacho, els hispanoamericans que tenen doble nacionalitat i viuen a Catalunya perdrien aquesta condició administrativa.

Ara resulta que la senyora Sánchez-Camacho veu el futur i sap què legislarà sobre la matèria el futur Estat català. I, per tant, ha vist què farà l’Estat català sobre la continuació dels tractats internacionals (tal com estableix el Conveni de Viena sobre successió d’Estats en matèria de Tractats).

Senyora Sánchez-Camacho: tant vostè com jo sabem que les institucions catalanes no volen anar en contra de la gent que viu a Catalunya. A diferència del que passa a Espanya, on les institucions espanyoles sí que van en contra de la gent que viu a Espanya: es vol limitar l’ús del català -malgrat ser la segona llengua espanyola en importància- i es discrimina econòmicament la ciutadania espanyola que viu a Catalunya. Això sí que sabem que passa perquè és el que passa ara, en el present Estat espanyol.

9) LA MANCA DE CONEIXEMENTS (GAIREBÉ ESTULTÍCIA) EN ELS COGNOMS D’ORIGEN CASTELLÀ: UNA FALSEDAT MÉS SOBRE UNA COSA QUE ESPANYA SÍ QUE PRACTICA

Segons el PP, a través d’un vídeo difós per internet, en una Catalunya independent és possible que la gent que té un cognom d’origen castellà l’hagi de traduir el català. Posen com a exemple una persona que es diu Garcia i li volen canviar per Garriga. Quan tothom va fer veure que era un disbarat, la senyora Sánchez-Camacho va al·legar que hi havia una instrucció interna de la Generalitat en aquest sentit.

Aquí ja no hi caben discussions. Primer, deixem-ho clar: qualsevol que viu a Catalunya, es digui com es digui, sap perfectament que això no passarà mai. La conclusió és que la gent del PP, obcecada per la unitat d’Espanya, es dediquen a difondre ximpleries per internet.

Segon: convé aclarir que Garcia és un cognom català de tota la vida. De fet, hi ha un poble català que es diu així. Podien haver escollit un cognom com Fernández, però no: aquests del PP són tan ineptes que escullen un cognom català de tota la vida. Són capaços d’abocar mentides que falten al respecte a tothom i són incapaços de documentar-se.

(Nova pregunta: si això és una mostra de la intel·ligència de la gent del PP, com poden aspirar a governar un país?)

Tercer: el fet que presumptament denuncien que passarà amb una Catalunya independent en realitat ja passa a Espanya. En efecte, hi ha mesures legals que preveuen posar cognoms castellans. Vegeu el blog Per a Bons Patricis, l’apunt titulat “Jo sí i tu no, o el supremacisme espanyol al Registre Civil (#totssomGarcia)” (14-11-2012). Com en altres casos, aquell presumpte fet perjudicial que es donaria a l’Estat català ells ja el duen a terme a Espanya. Hipocresia portada a l’extrem.

10) LA CRUA REALITAT... D’ESPANYA

El PP reporta tot de desgràcies que assolaran la Catalunya independent, però no diuen res de les desgràcies que ja assolen la Catalunya dependent d’Espanya: manca d’infraestructures (mentre la Renfe va cada cop pitjor es fan AVEs inútils a Albacete -ara ja tancat-, Galícia o Extremadura; o s’aposta pel corredor central mentre el corredor mediterrani es queda per fer); menys beques espanyoles per a estudiants catalans i més beques espanyoles per a estudiants no catalans; risc que els nostres pensionistes es quedin sense pensió si romanen a Espanya; etc. D’això, la senyora Sánchez-Camacho, ni piu. Gran política serà, aquesta senyora, que amaga la realitat.

El PP i la seva lideressa que garlin. La gent sap què té de fer davant del procés històric que hem engegat: documentar-se i raonar. A tall de mostra, hom pot mirar les dades fornides pel Col·lectiu Wilson, un grup format per acadèmics de diverses àrees, incloent-hi l’economia. Quina diferència entre el model Wilson i el model PP! Senyora Sánchez-Camacho: prendrà nota del model Wilson? O continuarà en el model PP? Vostè mateixa, si vol tindre un mínim de credibilitat i rigor.

2 comentaris:

  1. NO T'HI ESCARRASIS,AQUESTA POBRE "TREPA",TE MEINYS CREDIT QUE "EL MUNDO",NI ES "SEUS",EL EJERCIT D'ANTICS FUNCIONARIS DEL FRANQUISME,LA CREUEN. AIXO NO VOL DIR QUE NO LA VOTIN...S'ANYORANT TAN POBRETS¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. Bona llista. El que més sorprèn, però, és que els del PP i C's són els únics que parlen de fronteres i no d'harmonia... Tinc unes ganes de tenir en un Parlament català a partits que els anomenem nacionalistes (PP, PSOE, C's...) espanyols!

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.