dijous, 1 de novembre de 2012

Les tres (i no pas dues) menes d’independentisme

Hom sol considerar que l’independentisme català està format per dues classes. La primera seria l’independentisme de tota la vida, de tipus identitari, que recolza sobre la llengua, la cultura, la història, etc. Més o menys correspon a un terç de la població catalana (el 2007, per exemple, donava suport a la independència un 30% de la ciutadania).

La segona classe s’hauria format a partir del greuge econòmic que viu Catalunya. Tindria la base en el dèficit fiscal (16.000 milions d’euros o més cada any que marxen de Catalunya, pagats en impostos pels mateixos catalans que no s’inverteixen a Catalunya) i altres greuges econòmics i financers (per exemple, la manca d’inversió en infraestructures o el fet que l’Estat espanyol dóna menys beques als estudiants catalans del que correspondria). Els opinionistes, els politòlegs, etc., en diuen “independentisme de butxaca”, una simplificació que pot tindre fins i tot un aire despectiu. Podem dir que correspon a un altre terç de la població catalana (dic un altre terç perquè, l’octubre del 2012, la població favorable a la independència se situa a l’entorn del 55%). I hi ha qui creu que aquest segon tipus es desfaria si l’Estat espanyol complís amb les seves obligacions econòmiques envers Catalunya.

Crec, però, que hom obvia una tercera mena d’independentisme, gestat recentment i que pren forma a partir del setembre del 2012. És el que jo anomeno independentisme per dignitat democràtica. L’Estat espanyol, el Partit Popular (PP), el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), periodistes de renom, membres de l’Exèrcit espanyol, etc., per tal de combatre l’independentisme, han formulat tot d’amenaces (invasió militar, detenció del president, cancel·lació de l’autonomia catalana, etc.) i han atiat les pors reportant escenaris apocalíptics sense cap base (que si la Unió Europea ens expulsarà -encara és hora ara que ho digui la mateixa Unió, per cert-, que ens faran fora de l’euro -cosa literalment impossible-, que no es podran pagar pensions -una altra mentida, quan ara ja quasi no es poden pagar les pensions espanyoles-, que els títols universitaris no serviran -una altra mentida, que demostra que qui ho diu no té ni idea de com funciona el sistema universitari europeu-, etc.). Com que la gent mínimament formada té criteri, és evident que no admet aquesta deriva totalitària dels poders fàctics espanyols. I aquí és on arriba el ‘clec’: qualsevol persona amb un mínim de dignitat democràtica diu que per aquí no hi passa. I pot ocórrer que acabi donant suport a la independència només per a deslliurar-se d’un sistema polític (l’espanyol) corcat de dalt a baix, sense un bri de democràcia a dins (només en té aparentment). Conec gent d’aquest perfil, alguns castellanoparlants, que s’han posat del costat de la democràcia, i per tant defensant el dret a decidir. Segur que tothom en coneix un cas o altre i, a més,  comencen a fer-se públics testimonis de l’esfera del PP (vegeu l’exdiputada del PP a Granollers que ha dit prou).

Ves que aquesta tercera mena d’independentisme no correspongui a l’altre terç de la població...

1 comentari:

  1. La veritat és que els estaments espanyols estan fent campanya com ningú a favor de l'Estat propi. Ells sols, estan convencent a molta gent que tenia dubtes o que fins i tot hi estava en contra. És espectacular, per exemple, comprovar la diferència en positiu al respecte de la premsa internacional. Si continuem en la mateixa línia, ens en sortirem!

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.