dilluns, 7 de novembre de 2011

A “todos” els del PP: potser que consultéssiu el diccionari abans de fer propostes polítiques...

(Aquest opuscle s’adreça als militants, simpatitzats i votants del PP de Catalunya. Especialment, va adreçat als meus conciutadans Alícia Sánchez-Camacho i Jorge Fernández Díaz, persones llestes i per tant capacitades per a capir-lo i, doncs, copsar les incongruències del discurs del seu partit. Si no se n’han adonat fins ara no és per manca d’intel·ligència, evidentment; deu ser perquè no es pot estar en tot. Què hi farem! Veam si aquest escrit meu els ajuda. Alícia i Jorge, preneu-vos-ho com una ‘carta oberta’. També voldria adreçar-lo al futur president del Govern central, en Mariano Rajoy; però el traductor del Google encara és deficient i presenta mancances en algun aspecte morfosintàctic. Alícia i Jorge, si podeu transmetre a en Rajoy el contingut d’aquest escrit, us estaré agraït. Ja us pagaré un cafetonet el dia que vingueu a El Álamo d’Alcover a fer la calçotada -però aviseu-me quan veniu-. Som-hi.)

El Partit Popular (PP), amb vistes a les eleccions espanyoles del 20-11-2011, ha fabricat un espot televisiu que es passa per TV3 i altres canals en els anomenats blocs de propaganda electoral. El clip està molt ben fet. S’hi veu gent, bé que no se’n veuen les cares. Aquesta gent mostra una tirallonga de rètols amb idees clares i concises, com ara que hom vol feina, que la jubilació estigui assegurada, etc.

A l’espot hi ha un detall grinyolant. A TV3, els rètols del vídeo estan en castellà (almenys les vegades que jo l’he vist). Un dels rètols du una frase segons la qual el PP vol ser el govern de “todos”. No ho diuen només a l’espot: també als mítings, al seu web, etc. (vegeu la notícia “Quiero ser el Presidente del Gobierno de todos los españoles” en boca d’en Mariano Rajoy, 8-10-2011). Vull dir que és una de les idees força que més volen transmetre al conjunt de la ciutadania de l’Estat: volen ser un govern de “todos”, per a “todos”, etc.

(En català, aquest “todos” es tradueix per “tothom”. El castellà -com el francès- no té una paraula per a designar la totalitat de persones, a diferència del català, més precís en aquest punt. Per això fan servir l’adjectiu “todo” en plural. A cops també empren l’expressió “todo el mundo”, si bé té un deix col·loquialitzant; i també existeix l’expressió “todo cristo”, amb un biaix encara més col·loquial. Per la concisió i el registre, a l’espot és millor “todos”, esclar.)

La frase amb aquest “todos” és, pel cap baix, estrident. Coneguda és l’aversió que produeix la llengua catalana entre molts dirigents del PP (certament no pas tots, cal dir). L’aversió és tal que l’esmentat partit té la pensada d’emetre un espot publicitari per a captar vots al canal públic català en castellà. Si passen un espot en castellà per TV3 és perquè consideren que els ciutadans espanyols catalanoparlants s’han d’empassar sisplau per força la versió castellana (és la visió del món ordeno y mando, vaja).

I em demano: això és voler ser el govern de “todos”?

L’adjectiu “todo” implica un abast absolut, que no deixa fora ningú, absolutament ningú. Es pot comprovar consultant el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua. Per tant, “todos” vol dir el 100% de la població de l’Estat espanyol (incloent-hi els immigrants, els menors d’edat, els refugiats polítics, etc., i també els independentistes catalans i bascos amb les seves aspiracions polítiques).

Doncs bé: si un partit vol ser el govern de “todos”, d’absolutament tothom, això vol dir respectar els qui parlen català i treballar per la seva llengua i cultura, per la simple raó que -ara com ara- els qui parlen català formen part del “todos” a què es refereixen. En conseqüència, això vol dir que el PP i el Govern espanyol en mans del PP (quan passi això) ha d’adreçar-se en català a aquesta gent, agradi o no. Altrament, dir que hom vol ser el govern de “todos” i excloure una part dels “todos” és una incongruència com una casa de pagès i/o una estafa envers tots (ara sí) els votants.

El problema del que plantejo és més que una incongruència semàntica. La idea que el PP vol ser el govern de “todos” i alhora no practicar-ho quan en té ocasió fa malpensar. No té gota de congruència. I la pregunta cau pel seu propi pes. Com pot aspirar un partit polític a guanyar-se la confiança de la gent si diu una cosa i en fa una altra?

(Val a dir que el PP ha donat altres mostres d’incongruència. Fa poques setmanes, en Jorge Fernández Díaz, al Congrés de Diputats espanyol, feia un al·legat en contra que TV3 es rebés al País Valencià, argumentant que l’Estatut d’autonomia valencià parla de valencià i no de català. A banda que en Fernández Díaz faria bé d’assistir a alguna classe d’una facultat universitària on s’explica això, la qüestió és més simple. En efecte, encara que la parla barcelonina i la parla valenciana fossin llengües diferents, quin problema hi ha a rebre al País Valencià una emissora de televisió espanyola com TV3? I si hom entén que variants d’una mateixa llengua no s’han de fer arribar per via televisiva a d’altres zones, com és que les televisions espanyoles passen culebrots sud-americans? Em va estranyar que en Fernández Díaz es prestés a vehicular una fal·làcia com aquesta en seu parlamentària, perquè com he dit és un home llest. Poc m’ho esperava, d’ell, francament.)

Per ventura algun militant del PP dirà que la majoria de catalanoparlants tenen capacitat d’entendre el castellà. És cert. De fet, una part significativa de la població catalana té capacitat d’entendre 3 o 4 llengües, i en algun cas més i tot (cosa que, per cert, fa quedar malament uns quants presidents espanyols, incloent-hi el que vindrà). Però jo no estic parlant de la capacitat d’entendre idiomes. Estic parlant d’usos lingüístics institucionals, que s’articulen al marge de la capacitat de comprensió d’idiomes per part de la població. En efecte, si s’apliqués la idea que, com que hom ja sap un idioma, no cal vehicular informació en cap altre idioma, a Catalunya no hi veuríem ni un sol text en castellà, per exemple (el català és entés per vora el 90% de la població, independentment de la seva llengua materna). Però el PP entén que el castellà ha de ser present arreu de Catalunya, incloent-hi àmbits institucionals. No es pot negar que tenen una coherència discursiva dúctil...

En fi: als nois del PP i als seus adlàters se’ls pot dir que o deixen d’emprar el mot “todos” mentre menystenen la llengua catalana (si no volen ser titllats d’incongruents), o realment apliquen el criteri i passen a respectar, defensar i promoure la llengua catalana arreu de l’Estat espanyol i a l’estranger, sia com a partit sia com a govern (actuació que sí que seria d’un govern de “tothom”). I espavil, que hem de saber si es pot deixar en mans de gent incongruent el govern d’un Estat que es desfà a passos de gegant.

3 comentaris:

  1. Bona tarda;

    El PP sempre ha sigut així, deixa a un costat a totes les zones "no castellanes" (Catalunya, Galícia...) i a més es considera just en les seves accions... Quan el que vol és que tots els d'Espanya cobrin més, però això sí, treballant menys i això no pot ser. Però clar, com el govern de Zapatero no ha resultat brillant (encara que tot s'ha de dir ja que ha creat molts llocs de treball i moltes altres coses, encara que els partits de l'oposició només subratllin els trets negatius, és clar, així ells es beneficien), ara el senyor de la seva nena "Victòria" deia ell abans sempre, ha ficat tant enrenou que ara tothom vota a dretes (bé aquest "tothom" no és absolut però els votants del PSC/PSOE ha baixat, tot s'ha de dir), però en el govern de Catalunya... no veig que la gent estigui realment contenta amb el treball del nou president, la meva pregunta és: per què els vota la gent? Suposo perquè et juren un món just, feliç i pal·liar la crisi, etcètera.
    Però no veuen que anirem a pitjor si el PP segueix als governs?
    També cal dir que no hi ha cap perfecte, però en el meu punt de vista el senyor Rajoi... menys.

    Després de donar la meva opinió, he de dir que estic a favor de la teva remarca del "tothom" del Rajoi, ell que diu que vol un govern per a "todos" i tots és tots i no només un grup reduït de persones i sobretot ells (els del seu partit), no volien Rajoi al govern? Doncs apa, en tindrem per un bon temps si ningú fa res i a més no crec que ningú els torni a votar, bé, alguns seus sempre estaran, tan caps quadrats... Però com ja he dit aquest és el meu punt de vista, ja que tots no som iguals.

    M'encanta llegir el teu blog.
    Ens veiem a classe.

    Bon cap de setmana.

    B.

    ResponElimina
  2. Hola, Babi Ricci.
    Gràcies pel teu comentari. No acabo de veure clara alguna cosa que dius, però també és cert que intentar determinar per què la gent vota un partit és difícil, i encara ho és més detectar el grau de satisfacció de la gent envers un govern recent (és diferent quan fa anys que hi és). Opino que, si no hi ha un canvi fort (em refereixo a la independència de Catalunya o el trencament de la Unió Europea, per posar dos exemples), a les següents eleccions catalanes CiU perdrà bastants votants. La gent volia fer fora el tripartit, però ara com ara CiU només ha fet que sumar 'punts negres' a la seva acció de govern (certament, li queden 3 anys de mandat i pot ser que rectifiquin).

    ResponElimina
  3. Segur que t'agrada:

    http://ipub.inimardi.com/QXC56GF5RTEY2R/pubData/source/Llibre.pdf

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.