dimecres, 21 de setembre de 2011

Sobre la grafia ‘blog’

Hi ha companys-amics, malalts com jo de llengua, que em demanen-retreuen per què escric blog en comptes de bloc.

Ara ho explico, però abans deixeu-me dir algunes coses.

La primera és que, qui més ha desenvolupat arguments a favor de la grafia blog, és en Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears. Podeu llegir aquest article seu i aquest apunt del seu blog. La internacionalitat del terme és l’argument més important.

La segona és que, si voleu més informació sobre la controvèrsia, consulteu el blog Gazophylacium, concretament els apunts “Bloc o blog o altre mot” i “El combat bloc/blog”.

La darrera, i més important (ja sabeu que m’agrada anar de cara a barraca), és que heu de saber que, al final, l’única grafia que s’emprarà en català per a designar aquest concepte és bloc.

Això passarà perquè bloc té a favor seu molts elements: el fet que és la proposta oficial del Termcat i això dóna més capacitat d’expansió; el fet que en Vicent Partal, director de Vilaweb, ha optat per aqueixa via (recordem que Vilaweb permet allotjar blogs); el fet que la grafia amb -g final és estranya en català quan ha de representar un so oclusiu velar sord (és a dir, [k]), fins al punt que només es troba en hel·lenismes, anglicismes i algun altre mot; i el fet que s’ha establert una metàfora amb un bloc de notes (és a dir, de paper).

I doncs, per què em mantinc en la grafia blog? Doncs per una qüestió sentimental. És la grafia etimològica (blog és una mena de truncació de l’anglès weblog, format per web i log ‘diari de bord’). I m’agrada mantindre les arrels dels mots, què voleu fer-hi.

Quan s’hagi implantat definitivament la grafia bloc quedarà el meu blog (i el d’en Bibiloni i alguns altres) com a testimoni dels primers passos d’aqueixa paraula d’origen anglès en el nostre bell catalanesc. I això ja em sembla prou justificació per a ser nostàlgic...

8 comentaris:

  1. També hi ha "reg" que ve del llatí.

    Això de bloc en comptes de blog em fa pensar en el güisqui o el bidé o el restaurante.

    Jo també continuaré tenint un blog. Malgrat que fins i tot el corrector ortogràfic del Chrome em recomana bloc.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat l'exposició clara i raonada que fas de la teua preferència gràfica. Jo no la compartixc però, tal com l'expliques, quasi em commou i tot.

    ResponElimina
  3. Salvador, alerta amb "reg" 'regatge, regadiu', perquè també hi ha "rec" 'canal', tots dos relacionat amb "regar". Que tinguem dues grafies per al mateix procediment morfològic tampoc és gaire lògic, que diguem. Però bé, tampoc es tracta de fer-ne una batalla de campanar: a mi m'està bé la dualitat gràfica "rec"/"reg" i crec que tampoc és cap sacrilegi que "bloc" triomfi mentre d'altres escrivim "blog". No cal destinar esforços a discutir per l'ortografia: se la deixa evolucionar i ja està.

    ResponElimina
  4. Tècnic lingüístic: ai, això que et commou...! Vol dir que compartim una malatia, que es diu 'enamorament per la llengua', que ens fa riure i plorar...

    ResponElimina
  5. Els del 'blog' teniu raó, però els del 'bloc' som els sentimentals (i no pas vosaltres) i per això guanyarem, hehe.

    El Gazo, quan escriu al seu bloc, s'imagina que ho fa en un bloc de notes del 1276.

    ResponElimina
  6. Encara recordo que un dia, fa temps, em vas dir: "Encara va, això de la discussió bloc/blog?" I ja ho veus! Tot torna. I sí, diguem-ne blog.

    ResponElimina
  7. Sí, tot el que vulgueu, però la llengua és de les persones, de la seva intuïció, i de la mateixa manera que d'aquí a uns quants anys, quan siguem lliures, podrem 'apretar' sense que se'ns esquincinc les vestidures, escriurem 'bloc' i escriurem 'tuits', si és que els tuits tenen futur, que segir que no.

    Sense estat, sense poder, no pots demanar que en diguem 'carta de crèdit'. I amb estat, tampoc. Las norma ha de ser prudent, però ha de tocar de peus a terra.

    ResponElimina

Tota opinió serà benvinguda, incloent-hi (més ben dit: sobretot) la discrepant; sempre, és clar, que sigui respectuosa amb tothom.